9.6.09

[relectures, lectures], no-lectures

En el diari, obert a doble pàgina, en què van caient les peles de les patates que fregiré, llegeixo els noms d’escriptors catalans que han publicat darrerament la seva primera o segona novel·la: Joan Maria Bigas, Sílvia Alcàntara.Tània Juste, , Pau Planas, Jo Alexander, Roger Coma, Montse Banegas, Francesca Forrellad, Jordi Lara, Sebastià Jovani, Núria Martí, Víctor Garcia Tur, Xavier Muñoz Pujol, Marc Pastor, Anabel Cervantes, Ricard Biel, Martí Sales i Blanca de la Torre. Aquests són els noms de peu d’imatge, però n’hi ha d’altres al llarg de l’article. Crec que dels esmentats només he llegit un llibre, i dubto que sigui una novel·la.

Tinc feta una llista personal de lectures i relectures pendents de gèneres i autors diversos, d’aquí i de fora, a la qual es van afegint altres llibres raonadament o casual. Obres acabades d’imprimir o d’uns centenars d’anys. Al ritme lent que portola seva lectura ben bé podria ser feina de tota una vida curta. Estic segur que alguns títols inicialment previstos no els llegiré mai i que, al mateix temps, n’aniré incorporant d’altres, potser d’algun dels autors esmentats més amunt, mentre que d’algun altre no llegiré la seva primera novel·la ni la seva darrera. De què dependrà la tria? Doncs de factors bàsicament aleatoris: que m’agradi el títol, que em resulti convincent una crítica, que m’enganxi la informació de la contraportada, que es trobi a mà en el taulell de la llibreria el dia adequat, que me’l regalin, que em paguin per llegir-lo, que no hagi desaparegut del taulell de la llibreria quan tingui ganes de llegir-lo, que me’l deixin... En fi, més o menys com tothom. Després arribarà l’acte d’amor o el rebuig i la protesta silenciosa en què maleiré l’escriptor, l’editor, el llibreter, i a mi mateix.

I en el fons de tot, gairebé d’una manera inconscient, la pregunta que poc o molt mortifica qualsevol lector actual davant de la quantitat de títols que sap que mai no podrà abastar i que li crea un neguit irresoluble: I si en lloc d’aquest aquest hagués triat –malediccions a part- aquell altre? I una vegada triat l’altre, la pregunta es repeteix indefinidament. I d’aquesta manera, el lector extremament sensible i malaltís pot arribar, per por d’errar, a convertir-se en un no-lector i amb el temps aquest exlector pot esdevenir, per falta de pràctica, un analfabet. Sisplau, futurs escriptors, editors, llibreters, bibliotecaris i altra gent relacionada, ara que la cosa marxa, no podríeu evitar que un semblant vostre arribés a tan trista condició.

7 comentaris:

Gatot ha dit...

pere... que bonica aquesta incertesa, tots els dubtes...

t'imagines que algú, en algun moment fos capaç de plantejar-se les persones com a llibres per llegir?

amb l'afegit del 2.0 o 69.0.... llibres... sempre estàtics i reinterpretables; persones, vides... sempre canviants i sempre reinterpretables...

quanta vida... quant d'amor...

inesgotable...

kika ha dit...

home, el decidir-se per una llibre no tanca totes les possibilitats per la resta... trobo una mica massa forçades, per tristes, les teves previsions :-)

Clidice ha dit...

m'agrada veure que no camino sola en aquest procés de "deslectura". La meva tauleta de nit ha desaparegut sota els llibres, la taula de treball també, a la sala, a la cuina ... cada cop m'angoixava més: tindré temps? Ara, que he après a no llegir, estic més tranquil·la i no em preocupa no haver llegit, ni llegir mai, aquell autor "absolutament imprescindible" :)

pere ha dit...

oh, gatot, i els llibres també sempre dinàmics, sempre amunt i avall.
De vegades tinc la sensació que les persones són més fàcils de llegir, però que no es deixen (ens deixem), no hi ha manera de poder-les obrir i, sobretot... tants desenllaços tristos. En fi.

No, és clar, kika al contrari: hi ha tants llibres, tantes possibilitats ... que un pot parar boig. Ara, és publiquen tants llibres il·legibles!

Ah, Clidice, però tu no dues tenir amenaces de mot per les invasions dels espais inadequats :-)
No, jo tampoc tinc problemes amb els "imprescindibles": es fa el que es pot o es vol, encara que...; els problemes els tinc amb els "prescindibles" que se'm colen sovint, i no parlo de qualitats pretesament objectives sinó de gustos.

Clidice ha dit...

Un primer pas per evitar els "prescindibles" és negar-se a trepitjar una llibreria, a l'estil d'aquells ludòpates que duen una carta als casinos perquè no els deixin entrar. Som bibliòpates, som malalts :) En això també hi entren les biblioteques. Només aconseguir aquell llibre que, de forma absolutament raonada, hagis decidit que llegiràs. I, per si de cas, abans fer un truc a un psiquiatre de guàrdia, per assegurar-te que no hi ha cap voluntat oculta en la teva decisió, no fos cas. La paranoia al poder! ;P

kika ha dit...

i vigilar a l'internet també!
:-)

pere ha dit...

Impossibble, Clidice, em nego rotundament. Només de pensar-ho m'agafen esgarrifances: quina vida seria, aquesta? Abans la mort!

I tant, kika, Internet encara pot ser pitjor (o millor:-)