29.6.09

Barcelona i altres detalls

Quantes cançons s’han escrit sobre Barcelona o amb Barcelona? No ho sé, moltes. Per què és desconeguda la “Barcelone” de Boris Vian? Ho sé. Boris Vian és un aficionat de la cançó, un tastaolletes, un esnob que mai no va estar en els circuits internacionals de la cançó. “Barcelone”, a més, és una cançó atípica en la seva producció: una cançó d’amor gairebé convencional, montonia de veu, monòtonia de música, sense l’esclat, la sorpresa, la ironia, l’enginy, de les seves altres cançons. “Barcelone” és una cançó que tendeix a la tristor, intimista, de somni que un creu no aconseguit, de trobada i separació, potser de parèntesi. Qui era ella? Què va passar a Barcelona? Quan va durar? Com va acabar? No ho sé.

Tastaolletes i esnob com sóc, i sense cap ànim de comparacions, ahir vaig penjar la cançó a YouTube (hi he escrit també la lletra), només per deixar constància d’aquesta història inquietant, sense futur, de passat desconegut. Em vaig permetre il·lustrar-la bàsicament amb imatges de la passejada del divendres tant si venien com si no venien al cas. Vaig estar temptat de presentar-la en blanc i negre o en sèpia, però vaig decidir fer un pamflet turístic qui sap si també atípic. Si jo fos alcalde de Barcelona i no depengués dels vots dels ciutadans cada quatre anys, organitzaria un concurs que consistiria a premiar les imatges o el vídeo que, segons un jurat independent (?), s’adigués més a la lletra i la música de la cançó i que, posteriorment, representaria la ciutat arreu del món. Potser seria un èxit: coses més estranyes s’han vist, que el públic és, algun cop, imprevisible.





Si algú està interessat en la música de Boris Vian, recordo que aquest any ha sortit al mercat una compilació de baixa qualitat sonora de la seva música. Un primer CD de cançons, el segon, en la seva faceta de trompetista de jazz i el tercer de cançons seves interpretades per altres. Títol: Boris Vian. L’ingénieux romanesque. Gravacions en directe a un preu de rebaixes.

Acabo, però continuaré, amb els dos únics vídeos que conec en què es pot veure en directe en Vian: un paper menor en una pel·lícula i el fragment d’una cançó ("Huit jours en Italie").





Chérie, te souviens-tu du Lac de Côme
Où nous avons passé huit jours jolis
Dans une petite auberge jaune de chrome
Au bord de l'eau près des galets polis
J'commençais à r'ssentir tous les symptômes
Des nouveaux arrivants en Italie
Et malgré mon absence de diplômes
Je n'parlai qu'la langue du pays

Gelati, spaghetti, frittati, legumi, salami
Panino, vitello, formaggio et brodo di pollo
Minestra, senapa, gazzosa, e cioccolata
Les signori, ils sont servis!

J'étais dev'nu calé sur la dînette
Mais je ne savais pas parler d'amour
Il aurait bien fallu que je répète
Avec une brune aux yeux de velours
Mais tu n'as pas voulu que je m'instruise
Et tu as potassé ton Assimil
Puis un beau soir qu'on se faisait des bises
Tu m'as glissé d'un air subtil

Ti voglio, ti amo, caro mio, un bacio, Corbaccio
Tenero, diletto, devoto, intimo, cochono
Sospiro, e spero, aspetto, m'eccita tanto
Vieni vieni vieni au lit

Mais tout c'que tu m'as fait dans le plumaro
Dis-moi où tu l'avais appris...

4 comentaris:

kika ha dit...

quina bona feina! i quina feinada! aìxò són senyals de que ja han arribat les vacances.
i la passejada també tenia fotos! molt bé! :-)

Gatot ha dit...

vaig estar buscant la cançó del desertor en català, pere; la vaig escoltar fa molts anys de veu d'un insubmís quan encara la mili era obligatòria... i jo encara tenia pretensions guerrilleres! :)
em sembla que va ser un punt d'inflexió en el meu pensar... i de llavors que he anat inflexionant...

petons i llepades no gaire urbanites!

Anònim ha dit...

HE DISFRUTAT COM UN CAMELL.
ETS NOLT BO,EL TEU MUNTATGE TE UN REGUST...TAN FRANCES.
JUGANT AMB BCN.

pere ha dit...

Gràcies, kika :-) és veritat, nota la baixada de feina i de tensions i espero que l'escriptura i la lectura no em faci perdre les passejades i el nomadisme en general.

La vas trobar, gatot? és bo inflexionar, em sembla que jo inflexiono massa poc, coses de...
una acaronada insubmissa, gatot :-)

M'agrada que t'ho hagis passat bé, oli. Gràcies (ara que tinc temps, si m'envies les imatges o me les suggereixes i la música, et munto el que vulguis:-)