virtuals? sí, és clar

Avui havia escrit una altra cosa, però la deixaré per demà o despús-demà. Per què no parlar de les vides petites? No, no, vull de la vida. D’aquesta vida que alguns diuen virtual, i jo també, i que en dies determinats, com avui –ep, dic avui-, té una força que avui no hem tastat amb tots els sentits de la vida del cos que ens ha portat d’un lloc a l’altre mig d’esma, mig rutinàriament, com si fóssim estrangers.

És vida virtual la que em deixa en Joan –desconegut còmplice de feina i de gustos, potser de passions, en el seu comentari?


Són quarts de dotze de la nit, tinc la dona a punt de parir i estic corregint exàmens de 3r d'ESO; i com a mínim un feix d'exàmens me l'hauré d'endur a l'hospital, que dilluns les notes han d'estar posades. Ja em veig guixant combinacions impossibles de pronoms febles mentre el meu segon fill treu el cap per l'entrecuix de la mare.

Vaja, què m'has de dir a mi, Pere!

Ja ho veus, Joan, jo ja tinc corregit el 3r –també una bona dosi de pronoms febles- i el divendres a les nou he de tenir posades les notes. Et porto un lleuger avantatge. En canvi, tu, dins de poc, em guanyaràs per dos a zero. Quina enveja em fan aquestes vides noves! I aquests pares feliços i nerviosos! Us dedicaria un poema, però quin et puc recitar que tu no sàpigues? Fa amb una abraçada a la dona que no conec, al fill que va creixent, al que apareixerà –nen, també?- per l’entrecuix de la mare i, per suposat, a tu? Va, va, deixa-ho tot i vés cap allà. Ja ens diràs.

es fa imperiós bufar l'escuma d'una canya - a mi també em cal!

Qualsevol tarda, xurri. Qui ho diu que som virtuals!? Et sembla també un brindis per en Joan i família?

Ei, Arati, bonic post el d’avui ;-)