Volia continuar parlant de la música i altres activitats de Boris Vian, però avui deserto, estic massa cansat.
Sona estrany deserto. Fa la impressió que és una paraula italiana, i ho és, evidentment; la que exemplifica el meu sentiment mental i volitiu transitori. Deserto... És estrany aquest verb en present d’indicatiu. He desertat, desertava, desertaré, desertaria, deserti... Passats immediats i llunyans, futurs simples i hipotètics, subjuntius... Tot el que no sigui present d’indicatiu en primera persona sona bé (ai, la música!), però deserto...? I no obstant, quantes ganes sovint de dir i repetir deserto, deserto, deserto... i quants impediments subjectius i objectius...
No, ni avui ni demà, crec, desertaré. Avui, perquè és massa tard, demà, perquè encara és avui; de totes maneres, ara ho faré a mitges, només deixaré la cançó sense parlar de les circumstàncies i les conseqüències i imaginaré lletres alternatives per si m’arriba el moment i finalment em decideixo.
6 comentaris:
Merci beaucoup, c'est une belle chanson :)
En aquell moment, la lletra d'aquesta cançó hauria engarjolat l'autor si hagués viuscut en aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Recordo una cançó del Quico Pi de la Serra en la qual ironitzava sobre els esnobs (suposo)
'coneixes a Boris Vian?/per a mi és l'escriptor de l'any...'
hola pere,
de francès no en sé, i si m'hi posés poter entendria mitjos versos, però saps que?
deserto!
i dir això em deixa tranquil·la i descansada, vés quines coses!
es aviat, fa poc que m'he aixecat i ja estic cansada, i dir-la m'allibera una mica :-)
Jo trobo que sí, clidice :-)
De problemes ja en va tenir també allà, Violette,i si no hagués canviat els quatre darrers versos encara més.
Aquí aquesta lletra era impensable, i el seu autor hagués estat candidat al "paredón".
No la recordo, Júlia. Però que seria de nosaltres sense els snobs. Va, una bonica lletra:
J'suis snob... J'suis snob
C'est vraiment l'seul défaut que j'gobe
Ça demande des mois d'turbin
C'est une vie de galérien
Mais lorsque je sors à son bras
Je suis fier du résultat
J'suis snob... Foutrement snob
Tous mes amis le sont
On est snobs et c'est bon
Chemises d'organdi, chaussures de zébu
Cravate d'Italie et méchant complet vermoulu
Un rubis au doigt... de pied, pas çui-là
Les ongles tout noirs et un tres joli p'tit mouchoir
J'vais au cinéma voir des films suédois
Et j'entre au bistro pour boire du whisky à gogo
J'ai pas mal au foie, personne fait plus ça
J'ai un ulcère, c'est moins banal et plus cher
J'suis snob... J'suis snob
J'm'appelle Patrick, mais on dit Bob
Je fais du ch'val tous les matins
Car j'ador' l'odeur du crottin
Je ne fréquente que des baronnes
Aux noms comme des trombones
J'suis snob... Excessivement snob
Et quand j'parle d'amour
C'est tout nu dans la cour
On se réunit avec les amis
Tous les vendredis, pour faire des snobisme-parties
Il y a du coca, on deteste ça
Et du camembert qu'on mange à la petite cuiller
Mon appartement est vraiment charmant
J'me chauffe au diamant, on n'peut rien rêver d'plus fumant
J'avais la télé, mais ça m'ennuyait
Je l'ai r'tournée... d'l'aut' côté c'est passionnant
J'suis snob... J'suis snob
J'suis ravagé par ce microbe
J'ai des accidents en Jaguar
Je passe le mois d'août au plumard
C'est dans les p'tits détails comme ça
Que l'on est snob ou pas
J'suis snob... Encor plus snob que tout à l'heure
Et quand je serai mort
J'veux un suaire de chez Dior!
Els entendries, segur kika, són senzillets.
T'has atrevit, kika! Un deserto amb totes les lletres.
Sí, de vegades cal dir alguna paraula forta, encara que no sigui veritat, per reconciliar-se amb un mateix i l'entorn. Segur que ara ja estàs menys cansada :-)
Nous vous remercions de intiresnuyu iformatsiyu
Publica un comentari a l'entrada