Jo sóc donant d'idees: anatomia elemental

En pocs dies m’arriben dues “butlletes participatives”, una a través del diari i l’altra annexa a una revista de l’Ajuntament, en què se m’invita a participar en el procés de remodelació del tram central de la Diagonal, des de Macià fins a les Glòries. Encara no he dit res. A mi, la Diagonal, que és sobretot un lloc de pas, ja m’està bé (o malament), i abans de suggerir qualsevol canvi m’ho hauria de rumiar bé. L’únic que tinc clar és que un mitjà ràpid de transport públic, és a dir, una línia de metro que arribes fins a altres poblacions de l’àrea metropolitana seria una bona idea.

Evidentment, el projecte tal com es presenta no té possibilitat de fer marxa enrere: la remodelació es realitzarà diguin el que diguin els ciutadans. En tot cas, la butlleta ofereix múltiples combinatòries que insinuen, clarament o no tant, alguns dels desitjos de l’Ajuntament. El que queda claríssim és que s’ha de reduir el trànsit automobilístic privat i que es facilitarà el trànsit privat en bicicleta o a peu i els mitjans de transports municipals. En aquest aspecte jo tinc les coses clares; a mi, que no condueixo per Barcelona, ja m’estan bé els mitjans de transports privats que ara circulen per la Diagonal: no hi tinc res a dir. Ara bé, si arriba un moment en què -amb la participació de la Generalitat i de qui calgui- s’aconsegueix que tots els catalans, barcelonins inclosos, puguin moure’s per tota –he dit tota- la geografia catalana amb els transports públics amb una relativa eficiència seré el primer a comprar-me un barret i traure-me’l per dir: chapeau, comencem a anar bé!

Per altra banda, no entenc –i si ho entenc, faré veure que no- aquesta dèria a promocionar la venda d’automòbils. Amb quina finalitat s’han de comprar? Amb la de posar-los com una peça escultòrica al menjador de casa (en vertical, és clar) o amb la de recaptar el màxim de diners possibles a través d’impostos directes, indirectes i multes?

En fi, podria continuar amb alguns altres suggeriments de la butlleta i no descarto fer-ho més endavant, però ara voldria copiar unes línies de la primera pàgina de la revista de l’Ajuntament, “Barcelona informació”: La Rambla, una artèria que batega entre els dos costats del cor. L’emblemàtic passeig no deixa mai indiferent. Bonica comparació-metàfora que es desenvolupa a l’interior de la revista amb les argumentacions demagògiques habituals pròpies del consistori municipal. Sóc passejador de la Rambla des de fa anys, gairebé setmanalment i hi he viscut esporàdicament al menys en quatre cases de carrers propers que no esmentaré. Si voleu una altre moment fem una radiografia o un escàner detallat de l’artèria (i del cor), però tal com ho veig jo ara, si haguéssim de jutjar la totalitat del cos per l’estat de l’artèria, hauríem d’ingressar-lo immediatament en alguna UCI o qui sap si proposar directament l’eutanàsia. No la rambla no em deixa indiferent.


És clar, encara que una operació de cirurgia estètica, com la que es vol fer a la Diagonal té els seus perills i possibles seqüeles imprevisibles, els resultats són evidents i podem arribar a dissimular momentàniament el deteriorament del cos. Qui s’atreveix, però, amb una artèria malalta? I no obstant, cal ser valent, i si es vol guanyar en qualitat de vida, s’ha de començar pel que realment produeix problemes. Ja quedarà temps posteriorment per assumptes menors, exteriors, de façana (de moviment de capital sense risc, si se’m permet deixar de banda la metàfora).

Estic temptat d’escriure alguna cosa com això en el primer espai de la butlleta de la Diagonal, però no sé si s’entendria i, a més, és massa llarg. Sempre podria simplificar-ho: Remodeleu (repenseu? repensem?) la Rambla i després ja parlarem de la Diagonal. Dirien que sóc boig, ho sé.