improvisació postelectoral

Primer. Menys alegries en els polítics i en els partits guanyadors: ha tornat a aconseguir majoria absolutíssima l’abstenció i ni una coalició heptapartidista farà canviar aquests resultats. Que les propostes individuals dels abstencionistes no tinguin cap repercussió en la vida mundial, europea, del país i quotidiana de ningú durant els propers cinc anys és cosa trista però tothom ho sabia.

Segon. Una estirada d’orelles a tots aquells, sobretot als més informats, que amb justificacions diverses han optat per quedar-se a casa a veure-les venir durant els cinc propers anys. Han oblidat que pràcticament cada actuació que fan o que reben té un articulat legal europeu que la contempla?

Tercer. He seguit una estona els resultats de les eleccions a Espanya a TV3: declaracions dels candidats i dels líders dels partits a Espanya i Catalunya (la paraula més repetida, amb escreix, per Duran i Lleida ha estat “porcentatge”: ja la podria haver normalitzat): extrapolacions per a les properes autonòmiques i estatals que obliden que tots tenim memòria de caragol i que un fet insignificant pot fer canviar la intenció de vot d’un dia per l’altre, valoracions en clau espanyola i catalana... En fi, que no ens diuen qui ha guanyat a Europa.

Quart. Sembla que a Europa han guanyat les dretes, cosa que ens imaginem que significa però que no acabem de saber com ens repercutirà perquè ignorem quines propostes concretes proposaran durant els propers anys i els diaris d’aquí només ens n’informaran a mitges, tot i que les resolucions del Parlament europeu tindran més pes que les dels parlaments nacionals.

Cinquè. Espero que els blocs polítics, que no llegeixo, parlin dels resultats europeus i en facin una valoració.

Sisè. Encara que emocionalment i culturalment tingui les meves preferències, políticament i econòmicament entenc que el futur realment decisori ha de passar per una política i una economia mundial. Tota la resta és un compàs d’espera.

Setè. Imagino i desitjo que el bonic cartell de Fontseré de dos post més avall no hagi inclinat ningú a votar la dreta: no m’ho perdonaria. Entenc, de tota manera, que una imatge, un líder o una paraula pugui ser més atractiu que un programa, sobretot tenint en compte que la majoria som persones molt ocupades en coses realment importants com per exemple la lectura d'una novel·la amb final incert.

(M'ho deixava. Vuitè. Avui, a les sis i dotze minuts serà lluna plena. Udolaran els llops i els homes i dones llops: no és cosa de màgia)