14.6.09

Oh, Martina (Klein)!

M’agrada llegir la columna de Martina Klein al diari. Les seves opinions, amb les quals puc estar més o menys d’acord, sempre són fresques, netes, directes, i això és d’agrair enmig de tanta dificultat com tenen els periodistes literaris i molts escriptors per expressar clarament el que pensen.

Martina Klein va néixer a l’Argentina el 7 de desembre de 1976 –així que és sagitari com jo- i va venir a viure a Barcelona als 12 anys. No sé on viu actualment, però sé que a més de fer de model i de tot el que comporta aquest ofici, va estudiar en aquesta ciutat, on devia fer COU i on també devia seguir algun curs a la Facultat d’Història. Martina Klein és en certa mesura, que no podria quantificar ni qualificar, catalana. També escriu contes –m’agradaria llegir-ne algun- i pinta i té una pàgina oficial en anglès i castellà. En fi, que m’agrada Martina Klein més enllà de l’evidència - a qui li importa?- del seu físic.

Avui, Martina –em disculpo per la confiança de fer servir únicament el nom, però m’és tan propera!- ha publicat un article al diari titulat “0,5 en catalán” on recorda la nota de la seva prova de Selectivitat i les conseqüències que va tenir. Aquest retorn al seu passat ha estat propiciat per la lectura de la “dificultat” que, segons han informat diverses fonts, presentava l’examen de llengua i literatura catalanes de les PAU d’aquest any, que no es deu haver llegit, cosa que no importa perquè pocs dels opinadors ho han fet ni falta que feia. Copio fragments del seu article, que no puc enllaçar pels motius que sabeu.


Dicen algunos alumnos, y sendos titulares, que el examen de catalán de este año fue más difícil que el de castellano, y a mí, que hace años que he dejado de relacionar estas fechas con aquellas angustias, se me ha revuelto la tripa. Mucho ha pasado desde que superara ese trance, y para ello mi inconsciente tuvo que hacer virguerías para no juntar las palabras catalán y selectividad en una misma frase, pero cuando las he leído juntas, han vuelto los fantasmas: En mi examen de catalán de selectividad saqué un 0,5. Un asqueroso y rastrero 0,5 que descompensó sin piedad mi nota media, y con ella, cualquier aspiración vocacional que pudiera tener por estudiar una determinada carrera. ...

El hecho de que para entonces no tuviera ninguna aspiración vocacional –sabía lo que mes gustava más o menos, pero de ninguna manera sentía que había venido al mundo a salvar vidas, construir carreteras o descobrir vacunas- no li quita importancia al hecho de que una cantidad de faltas de ortografia (alrededor de 12) desperdigadas poe el examen bajaran la nota a razón de medio punto por falta, hasta llegar a la penosa cifra final. Más que extranjera arraigada me considero catalana de adopción. Cada esfuerzo que he hecho por ser una más, hablando y escribiendo en catalán, m’he ha sido valorado y agradecido por los anfitriones de esta tierra que se ha vuelto también la mia, menos esta tarde de casi verano en que mis pies se vieron hundidos en el pantanoso cero, con medio punto piadoso que me separaba del no ser...

Martina Klein no ens especifica la carrera que hauria triat en el cas d’haver tret millor nota de català –no ens diu res de les altres notes-, però em commou per la part que em toca saber que gràcies al català és la que és i no una professional de segona fila –o potser no- d’aneu a saber quina especialitat a la qual imagino que jo no coneixeria. M’emociona, també, llegir que es considera una irreductible catalana d’adopció malgrat la mala passada dels correctors. M’encantaria escoltar aquest català que imagino dolcíssim de la Martina Klein, i encara més llegir alguns dels seus contes en una de les llengües oficials del seu país d’adopció, en aquesta llengua que ja comença a ser minoritària a la seva pròpia casa.

Tornat als aspectes més concrets del seu article, dedueixo que va demanar una revisió de l’examen, ja que només d’aquesta manera pot afirmar que tenia unes 12 faltes. I ja posats, m’indigno amb mi mateix per no recordar com eren els criteris de correcció quan es va examinar. Crec que en l’actualitat per 12 faltes en el pitjor dels casos li haurien descomptat 3 punts, però no em feu cas perquè fa anys que no faig de corrector i parlo de memòria i a través del que llegeixo que no acaba de ser prou clar. De tota manera, i encara que sembli un disbarat, me n’alegro que aleshores fossin tan rigorosos i que aquest rigor fos l’inici de la seva carrera. Aneu a saber quantes vocacions s’han estroncat per la permisivitat actual. Imagineu quants nois i noies acabaran una carrera per la qual pensen que tenen vocació però que els conduirà al més absolut anonimat i potser a una recança de la qual mai no seran prou conscients.

Annexos


1. Criteris de correcció actuals de llengua catalana i castellana pel que fa a les faltes (no recordo com anava quan Martina Klein es va examinar):

Descompte per faltes [Comprensió i reflexió lingüística]
· Si són de sintaxi, de morfologia o de lèxic, 0.25 punts fins a un màxim de 2 punts.
· Si són d'ortografia, 0.1 punts fins a un màxim de 2 punts.
· Les faltes repetides només descompten punts una vegada.
· Els descomptes per faltes tan sols tindran com a límits respectius els dos màxims de 2 punts ja indicats. Això vol dir que, dins el marc de cadascuna de les preguntes afectades, no se'ls aplicarà cap límit.

Descompte per faltes [Comprensió i reflexió lingüística]
· Si són de sintaxi, de morfologia o de lèxic, 0.25 punts fins a un màxim de 2 punts.
· Si són d'ortografia, 0.1 punts fins a un màxim de 2 punts.
· Les faltes repetides només descompten punts una vegada.
· Els descomptes per faltes tan sols tindran com a límits respectius els dos màxims de 2 punts ja indicats. Això vol dir que, dins del marc de cadascuna de les preguntes afectades, no se'ls aplicarà cap límit.


2. Per si de cas algun alumne vol saber els criteris de correcció de la prova de català d’enguany:

http://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_llca09jt.pdf

(la prova)

3. Sobre com aniran les PAU de l’any que ve:

http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/informacio_pau2010/index.html

(Tot el material, excepte l’article de Martina Klen i el meu, procedeix d’Intern)

8 comentaris:

Clidice ha dit...

és molt bonica la teva admiració per aquesta mossa. Per cert, el text en castellà l'has transcrit "literalment"? perquè en castellà no devia treure gaire més que 0.5 també no?

Anònim ha dit...

ES EVIDENT QUE AQUESTA NOI,JA DE JOVENETA,ANAVA PER MILITAN DEL PP,O FINS I TOT AMB "LA ROSA DIAZ"FET QUE SEGURAMENT DESPRES DE LES LEIRE,I L'AIDO,AQUESTE "NENES" DEL PSOE ,FARA POR AL SRO.RAJOY I A QUI SIGUI.....
JUGANT AMB BCN.

zel ha dit...

Em sembla que el problema d'aquest any són els textos, que sembla no van agradar prou als alumnes. Jo sé, i ho sé segur que no aprovaria les PAU, així que més val no fer llenya de l'arbre caigut.
Una gran abraçada!

p ha dit...

Ei, que de veritat que habitualment m'agraden els articles de la Martina Klein.

Clidice, qualsevol error de transcripció en l'article de Klein se m'ha d'atribuir exclusivament a mi (a veure si ho repasso). L'estil és el seu.

Jo no seria tan dura, Oliva, i ja donava per acabat el tema, però, quina insistència! Sobretot el que em preocupa és que, a part de la memòria històrica de la Martina, es presenti any rere any l'assumpte a partir d'una cerca d'opinions aleatòria i que ni déu s'hagi llegit la prova ni sàpiga si realment els alumnes estan preparats per respondre-la. En fi...

Què vols dir, zel, que haurem de consultar els gustos dels alumnes no fos cas que no es puguin empassar el menú?
Jo sé segur ue no aprovaria, ara, l'examen de filosofia, i això que sempre surt Plató. T'imagines que a català els textos fossin de Llull, poemes de March, etc.?
(ei, que sí que aprovaries; quan vulguis fem la prova)
Una abraçada, escèptica.

mar ha dit...

Bueno, passava per dir-te bona nit i deixar aquí un petó de glop de sucre

pd- ja sé que vas molt enfeinat amb exàmens i hòsties d'aquestes... però després de tres o quatre anys he acabat un poemari que se m'havia quedat bloquejat... te l'he deixat al correu... espero que el rebis...

p ha dit...

Rebut i diagonalitzat. En parlarem.
(el sucre se'm desfà;-)

Júlia ha dit...

El que no entenc massa és que, si es tracta d'un text que 'ja s'ha treballat' causi rebuig quan surt a la prova, perquè sembla -no sóc experta- que no l'ha triat gairebé ningú. Això és el que no em quadra i crec que no s'acaba d'explicar bé.

pere ha dit...

Si s'ha treballat (i fins a quin punt) o no, no ho sé. Però el poema forma part d'una lectura obligatòria de batxillerat que en el cas dels meus alumnes va ser comentada a classe. És clar que hi havia tants altres poemes i tantes altres coses a preparar... En fi, no té cap importància que sigui aquest text o un altre, el que compta en tot cas són les preguntes que es van fer (ja veus les respostes que es suggereixen).
També hi havia qui s'havia emprenyat perquè va sortir la Iliada, cosa que com es pot comprovar no és veritat. Buf, quin mareig tot plegat, però és emprenyat que sempre passi el mateix.