Oh, Martina (Klein)!

M’agrada llegir la columna de Martina Klein al diari. Les seves opinions, amb les quals puc estar més o menys d’acord, sempre són fresques, netes, directes, i això és d’agrair enmig de tanta dificultat com tenen els periodistes literaris i molts escriptors per expressar clarament el que pensen.

Martina Klein va néixer a l’Argentina el 7 de desembre de 1976 –així que és sagitari com jo- i va venir a viure a Barcelona als 12 anys. No sé on viu actualment, però sé que a més de fer de model i de tot el que comporta aquest ofici, va estudiar en aquesta ciutat, on devia fer COU i on també devia seguir algun curs a la Facultat d’Història. Martina Klein és en certa mesura, que no podria quantificar ni qualificar, catalana. També escriu contes –m’agradaria llegir-ne algun- i pinta i té una pàgina oficial en anglès i castellà. En fi, que m’agrada Martina Klein més enllà de l’evidència - a qui li importa?- del seu físic.

Avui, Martina –em disculpo per la confiança de fer servir únicament el nom, però m’és tan propera!- ha publicat un article al diari titulat “0,5 en catalán” on recorda la nota de la seva prova de Selectivitat i les conseqüències que va tenir. Aquest retorn al seu passat ha estat propiciat per la lectura de la “dificultat” que, segons han informat diverses fonts, presentava l’examen de llengua i literatura catalanes de les PAU d’aquest any, que no es deu haver llegit, cosa que no importa perquè pocs dels opinadors ho han fet ni falta que feia. Copio fragments del seu article, que no puc enllaçar pels motius que sabeu.


Dicen algunos alumnos, y sendos titulares, que el examen de catalán de este año fue más difícil que el de castellano, y a mí, que hace años que he dejado de relacionar estas fechas con aquellas angustias, se me ha revuelto la tripa. Mucho ha pasado desde que superara ese trance, y para ello mi inconsciente tuvo que hacer virguerías para no juntar las palabras catalán y selectividad en una misma frase, pero cuando las he leído juntas, han vuelto los fantasmas: En mi examen de catalán de selectividad saqué un 0,5. Un asqueroso y rastrero 0,5 que descompensó sin piedad mi nota media, y con ella, cualquier aspiración vocacional que pudiera tener por estudiar una determinada carrera. ...

El hecho de que para entonces no tuviera ninguna aspiración vocacional –sabía lo que mes gustava más o menos, pero de ninguna manera sentía que había venido al mundo a salvar vidas, construir carreteras o descobrir vacunas- no li quita importancia al hecho de que una cantidad de faltas de ortografia (alrededor de 12) desperdigadas poe el examen bajaran la nota a razón de medio punto por falta, hasta llegar a la penosa cifra final. Más que extranjera arraigada me considero catalana de adopción. Cada esfuerzo que he hecho por ser una más, hablando y escribiendo en catalán, m’he ha sido valorado y agradecido por los anfitriones de esta tierra que se ha vuelto también la mia, menos esta tarde de casi verano en que mis pies se vieron hundidos en el pantanoso cero, con medio punto piadoso que me separaba del no ser...

Martina Klein no ens especifica la carrera que hauria triat en el cas d’haver tret millor nota de català –no ens diu res de les altres notes-, però em commou per la part que em toca saber que gràcies al català és la que és i no una professional de segona fila –o potser no- d’aneu a saber quina especialitat a la qual imagino que jo no coneixeria. M’emociona, també, llegir que es considera una irreductible catalana d’adopció malgrat la mala passada dels correctors. M’encantaria escoltar aquest català que imagino dolcíssim de la Martina Klein, i encara més llegir alguns dels seus contes en una de les llengües oficials del seu país d’adopció, en aquesta llengua que ja comença a ser minoritària a la seva pròpia casa.

Tornat als aspectes més concrets del seu article, dedueixo que va demanar una revisió de l’examen, ja que només d’aquesta manera pot afirmar que tenia unes 12 faltes. I ja posats, m’indigno amb mi mateix per no recordar com eren els criteris de correcció quan es va examinar. Crec que en l’actualitat per 12 faltes en el pitjor dels casos li haurien descomptat 3 punts, però no em feu cas perquè fa anys que no faig de corrector i parlo de memòria i a través del que llegeixo que no acaba de ser prou clar. De tota manera, i encara que sembli un disbarat, me n’alegro que aleshores fossin tan rigorosos i que aquest rigor fos l’inici de la seva carrera. Aneu a saber quantes vocacions s’han estroncat per la permisivitat actual. Imagineu quants nois i noies acabaran una carrera per la qual pensen que tenen vocació però que els conduirà al més absolut anonimat i potser a una recança de la qual mai no seran prou conscients.

Annexos


1. Criteris de correcció actuals de llengua catalana i castellana pel que fa a les faltes (no recordo com anava quan Martina Klein es va examinar):

Descompte per faltes [Comprensió i reflexió lingüística]
· Si són de sintaxi, de morfologia o de lèxic, 0.25 punts fins a un màxim de 2 punts.
· Si són d'ortografia, 0.1 punts fins a un màxim de 2 punts.
· Les faltes repetides només descompten punts una vegada.
· Els descomptes per faltes tan sols tindran com a límits respectius els dos màxims de 2 punts ja indicats. Això vol dir que, dins el marc de cadascuna de les preguntes afectades, no se'ls aplicarà cap límit.

Descompte per faltes [Comprensió i reflexió lingüística]
· Si són de sintaxi, de morfologia o de lèxic, 0.25 punts fins a un màxim de 2 punts.
· Si són d'ortografia, 0.1 punts fins a un màxim de 2 punts.
· Les faltes repetides només descompten punts una vegada.
· Els descomptes per faltes tan sols tindran com a límits respectius els dos màxims de 2 punts ja indicats. Això vol dir que, dins del marc de cadascuna de les preguntes afectades, no se'ls aplicarà cap límit.


2. Per si de cas algun alumne vol saber els criteris de correcció de la prova de català d’enguany:

http://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_llca09jt.pdf

(la prova)

3. Sobre com aniran les PAU de l’any que ve:

http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/informacio_pau2010/index.html

(Tot el material, excepte l’article de Martina Klen i el meu, procedeix d’Intern)