que l'escriure (o el llegir) no ens faci perdre el parlar

(Li han deixat un lema sobre la taula i una nota que diu que munti una petita falca publicitària. Res més. No li troba gaire sentit. Cada cop hi ha més gent que es treu, no ja el B o C, sinó el nivell D de llengua catalana. La crisi no sembla afectar excessivament editors i lectors; si es publica i es llegeix, bé es deu parlar, oi? Mai no s’havia escrit tant sobre la llengua ni ho havia fet tanta gent diversa. L’ensenyament del català i en català a les escoles ha estat espectacular en els darrers anys. Es multipliquen els cursets per a nouvinguts, per a vellsvinguts i per a sedentaris...

Per si de cas va recollint el material que li han deixat i que va trobant i pensa que li pot servir el que al·legòricament o des de la distància pot al·ludir el tema proposat. Abans de continuar inútilment, però, haurà de mirar de posar-se en contacte amb els qui li han passat la nota, perquè potser és una broma i no voldria perdre el temps. I és que per moltes voltes que li dóna i per molt material que vagi acumulant no acaba de veure que el lema sigui ni remotament cert. A més, dubta de la seva correcció lingüística.)

En el ángulo aislado al norte de este territorio, en la isla de Veglia (Krk), el dalmático, o sea el dialecto veglioto, se ha conservado hasta fines del siglo XIX. El último dálmata que había hablado aún vegliotto en su juventud fue Tuone Udaina Burbur, muerto a los 77 años, en 1898. El y los llamados epígonos (los que recordaban aún algo del dialecto de sus antepasados), y además las noticias y rebuscas de otros, los documentos de archivo de Dalmacia, fragmentos y palabras en los documentos servo-croatas, venecianos o latinos, los topónimos y, finalmente, elementos dalmáticos que han pasado al superstrato serbo-croata y véneto, han sido los fundamentos sobre los cuales Bartoli ha llegado a reconstruir el dalmático, el continuador directo del latín en la costa dálmata completamente romanizada.
[...]
Así, pues, mientras el dalmático, perteneciente al románico oriental y hoy extinguido, forma el puente entre románico oriental y occidental, el rumano es el único representante que aún existe del románico oriental o balcanorománico.

B.E. Vidos. Manual de lingüística romànica.

... d’aquella llengua, per altra part, que no sens motiu tenen molts per la primogènita entre las neollatines i que, amb noms diversos però amb varietats sols secundaries, fou un temps la mes culta i celebrada...

Discurs inaugural de M. Milà i Fontanals dels Jocs Florals de 1859.

-¿Qué valores básicos conservan?
-Para seguir siendo como Dios nos hizo es bueno recordar que podemos cazar y contar historias y hablar nuestra lengua. En África hay tribus que perdieron su idioma y ya no saben quienes son.

Entrevista a “La Vanguardia” a Mario Kapilolo, bosquimà. (23-5-2009)

La primera lengua que hablan los encuestados es en un 50 % de los casos el castellano; en un 30% es el catalán; un 10% ambas lenguas y el restante 10%, otra lengua.

Del diari, a partir d’una enquesta de l’Idescat de 2007


(I si fes la falca sense arguments i s’ha acabat la història. No funciona així la publicitat? És clar que li caldria alguna imatge...)