weltanschauung

No cal demostrar que aquest és sobretot un món d'instantànies, d'immediatesa, de presents amb passats oblidats o desconeguts i de futurs boirosos, incerts, no planificats. Un món espectacular, generós i miserable. Un món de color bigarrats i canviants, però també ple de matisos de gris o, cada vegada més, de blancs i negres d'una duresa mediatitzada.

En aquest món, on no acabés de saber si el progrés és regressió i la involució senyal de futur resplendent, tot té cabuda i tot s'explica, tot s'expandeix i tot es contrau, però el que és segur és que no cal cap justificació. Res transcendent, m'estic referint a una de les darreres càmeres fotogràfiques de la mítica marca Leica. La M Monochrom que, com el seu nom indica, pot fer fotografies únicament en blanc i negre.

Algun escèptic pot qüestionar l'interès de treure al mercat una càmera que només fotografia dos colors, la suma de tots i la seua negació, sobretot pensant que això ja és pot fer amb els aparells convencionals o amb intervencions posteriors amb qualsevol programa de tractament d'imatge. El mateix escèptic podria continuar dient que el color, o la seua mancança, no ho és tot, ni el més destacat, que el que importa és el que mostra. Seria un diàleg infinit que segurament no tindria en compte la filosofia inicial del lloc, Alemanya, on s'ha fabricat l'aparell. Alemanya, guia i model d'una Europa en decadència -s'ha dit tantes vegades...- que ressorgirà de les seus cendres; Alemanya, que creu en ella mateixa i dubta de tota la resta; Alemanya, bressol d'un optimisme secular i posseïdora d'un pessimisme congènit...

Leica, Alemanya, capdavantera en la comprensió de l'individu i del món modern -amb pemís dels grec i dels llatins-, ha cregut que era el moment de fer veure amb realisme, sense deixar de banda el seu romanticisme, la realitat actual a través d'una càmera -no entraré en detalls tècnics- que aconsegueix un grau de nitidesa mai no vist. Evidentment, que els motius enfocats siguin els més adients, això ja ho sabem, depèn de cadascú. Que aquests motius tinguin algun valor de futur, també ho sabem tots, no és cap cosa que s'aconsegueixi amb cap càmera fotogràfica, per molt retocs que hi fem a la imatge resultant. Però...

Potser cal afegir, per acabar, que hi ha un petit detall que entela la il·lusió que alguns, conformats amb la impossibilitat de saber el futur, hagin tingut de conèixer en detall al menys el present, la càmera, quan es comenci a vendre, valdrà uns 7.600 euros. Així, doncs, és ben possible que la majoria de nosaltres hàgim de continuar veient el món en color o amb un blanc i negre amb una mica de gra -ara li diuen soroll-, i és que la visió precisa del món no es troba a l'abast de totes les butxaques.

Tornar al món analògic? És una opció que, a la llarga, seria molt més cara, encara que els grecs, alfa i omega, sembla que no s'ho acabin de creure, i un servidor, ignorant com és, tampoc.