el cap

Parlant de béns materials i immaterials, em deia una amiga, referint-se als seus fills que ja fa uns anys que han deixat enrere l'adolescència, que està contenta perquè creu que els deixa un llegat que ningú els podrà prendre i que portaran allà on vagin, i s'assenyalava el cap Segurament també s'hagués pogut tocar el cor). Jo, només per fer-li una mica la contra i poc convençut, li deia que sí, que es podia sentir satisfeta, però que els coneixements, el rigor intel·lectual, els valors morals, etc. són una mica tristos si s'han de tirar endavant entre algun tipus de penúria material, que fins i tot tot el que sembla ben afermat en el cap pot trontollar si les condicions materials són adverses. Ella m'escoltava i no deia res, somreia, sabia que tenia raó i no li semblava que tingués gaire interès continuar aquell tema de conversa.

En els temps que corrent, el convenciment de la meua amiga, sòlidament arrelat al cap dels anys, em semblava admirable i la meua contra -relativa- d'una frivolitat mesquina, també d'acord amb els temps.