10.11.13

aquest diumenge, música de prestidigitació


Volia celebrar aquest diumenge amb alguna música relacionada amb Perucho, però, així, de memòria, no se m'ha acudit res. Després he pensat que entre els amics de tota la vida de l'escriptor, els companys dels anys de la universitat, Néstor Luján, Antoni Vilanova..., hi havia també un músic, ManuelValls Gorina (no confondre amb el Manuel Valls parent seu i proper president de França). En el seu primer poemari, Sota la sang, publicat quan tenia 27 anys, Perucho dedicà un poema terrible, com tots els del llibre, al seu amic Manuel:


Un somriure no arrela en un desert amarg.
Abandoneu les hores allunyades
o l'esguard vagabund
sota la cendra lleu dels amors que moriren
com una boca sagnant a una altra boca,
com els rostres va llurs destins,
com una vida a una altra vida.

Vers un cel innocent,
vora les mans nocturnament germanes,
l'alba creix i suporta els robins de la sang,
no la trista, sorda esperança.
Deixeu, doncs, a les ombres llur seguici,
llur tèrbola mesura,
i hostatgeu el record en unes llàgrimes.

Joan Perucho: "Imperi d'una llàgrima"

Segurament de Manuel Valls Gorina es recorda més la seua extensa tasca de divulgador musical que les seues composicions (la majoria difícils de trobar o d'escoltar actualment), tot i que ell és l'artífex de l'himne del Barça o de la música de la Primera història d'Esther, de Salvador Espriu, per esmentar un hit universal i unes melodies molt menys conegudes. Bé, qui vulgui ja investigarà i escoltarà. Jo, avui, per contrarestar el sentiment tràgic del poema, perquè es diumenge i perquè imagino que el quartet format per Luján, Vilanova, Valls i Perucho de tant en tant també s'esbargien al Molino per molta sang que corregués, sempre que la soprano, sobretot, i el pianista fossin bons, he triat aquesta composició: