7.11.13

consum cultural


Tenia previst d'escriure un petit comentari sobre les resultats del darrer Eurobàrometre sobre consum i participació cultural i, si convenia, lligar-ho amb l'anunci de tancament de la Televisió Valenciana, però a darrera hora se m'han torçat els plans, degut, segurament, a frivolitats culturals.

He anat a veure Paulette al Verdi (penúltima aparició en pantalla de l'actriu Bernadette Lafont). A vegades em pregunto com puc riure a llàgrima viva amb gags ben previsibles i restar keatonià amb el més elaborats: m'admira i em reconforta.

En sortir, un passeig fins a la Cerveseria d'Or a cruspir-me un plat combinat picant i hipercalòric acompanyat d'una Nolla. Encara he pogut veure uns quants minuts la segona part del Barça-Milan, inclòs el segon gol de Messi. Dues parelles angleses, ja granadetes,  han aplaudit més que ningú.

He pensat que en poques hores he consumit més cultura (cinematogràfica, televisiva, esportiva i gastronòmica, deixo de banda el llibre que he acabat avui, perquè era al matí) que alguns espanyols -no sé si catalans- en tot l'any, cosa que dubto si ha de ser motiu d'alegria o de disgust. Per suposat, no recomano ni la pel·lícula ni el plat combinat ni els partits del Barça -eternament en crisi-, i menys el llibre, perquè l'he acabat aquest matí. Que cadascú triï el seu consum cultural segons més li convingui.






Per si hi ha dificultats amb el francès:


Cap comentari: