Avui pensava en els noms dels carrers, en els seus orígens, en els canvis al llarg del temps per motius diferents, en la necessitat o la voluntat d'aquests canvis. Sembla que a Gràcia hi ha una certa tendència a demanar canvis de noms. Recordareu que no fa gaires anys la plaça de Rius i Taulet es va convertir en plaça Vila de Gràcia. Ja vaig manifestar en el seu moment la meua opinió. Un canvi que no va cristal·litzar va ser el del carrer d'Anna Frank proposat per al carrer de Sèneca. Més recentment, hi ha hagut la proposta de canviar el nom del carrer del Secretari Coloma (abans de 1942 es deia Pablo Alsina; encara abans Jordá; sembla que el nom més vell fou Matadero). Desconec en detall les maldats o bondats de Juan de Coloma i el motiu que li dediquessin un carrer l'any 42, però entenc que es vulgui canviar la placa i no m'hi oposaré, ans al contrari. Bé, deixo raonaments i arguments de banda i vaig al cas a partir de dos fragments que es poden trobar a internet:
L’aparició
a l’Independent del nom de l’escola (sic) Secretari Coloma com un
dels objectius del grup de treball de Nomenclàtor de Gràcia, en
paral·lel al debat obert que hi ha des de fa anys sobre el nom del
carrer, que s’atribueix al franquisme, ha estat rebut al centre
educatiu amb bones perspectives.
[...]El nom de Rubianes s’afegeix a altres propostes més clàssiques que han aparegut en els últims temps i que tenen partidaris a parts iguals a favor de l’escriptor Jesús Montcada (sic) i del biòleg Ramon Margalef.
“L'independent de Gràcia” (16/12/11)
Aquest dies ha ressorgit el debat sobre el canvi de nom del carrer Secretari Coloma, un carrer que neix (o acaba) a la Travessera fins la Ronda del Guinardó, recorrent Camp d’en Grassot, Gràcia Nova i la Salut al Districte de Gràcia.
En ambdós casos l’Independent de Gràcia va fer-se’n ressò i va publicar una enquesta on es veia que la proposta té el suport popular amb més del 80% dels vots a favor.
Del blog de David Companyon (diputat al Parlament de Catalunya) (9/1/12)
Res a dir sobre els petits errors (escola en lloc d'institut, Montcada en lloc de Moncada, Josep en lloc de Jesús), perquè tinc molt clar -i intento practicar-ho- que només des de la ignorància s'arriba a la saviesa. Fa dies que no passo pel carrer del Secretari Coloma, però asseguraria que encara té el mateix nom, així que, sense treure mèrits als candidats proposats en el seu moment (el nom de Rubianes per a l'Institut no em sembla gens malament, però encara que el nom no fa la institució, estic segur que les dificultats per mantenir l'ordre interior es multiplicarien), m'atreveixo a proposar un nom que de fet ja va insinuar-se des de dins del mateix institut: Joan Perucho. Si la proposta interna no va prosperar és perquè, entre altres motius, alguns creien que Perucho (potser Perot en català?) tenia un no sé sap què de sentit despectiu que s'adeia poc amb una institució seriosa.
És possible que algú pensi que no cal canviar el nom del carrer, però dubto que algú cregui que sigui normal que el nom de l'institut, agafat circumstancialment per raons simplement toponímiques s'hagi de mantenir indefinidament, només per costum, encara que jo sigui un defensor dels bons costums. I una vegada canviat el nom de l'institut, quin sentit té mantenir el nom del carrer?
Apa, a moure's! Que després de deu anys ja és hora que Joan Perucho tingui un carrer al seu barri. I que consti que si fos per mi també se sentiria parlar del carrer del Dip, i no ho dic perquè en altres temps un dip fos, com alguns recorden, un diari interactiu personal, sinó perquè ja és hora d'incorporar els animals mitològics catalans als nomenclàtors del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada