22.11.13

qui no ho conegui que s'ho cregui


Llegeixo un article de la Magda Carlas que acaba: Sigui com sigui, el que sí que ha de quedar clar és que val la pena utilitzar un molt bon oli d'oliva, almenys a casa, perquè té tants efectes positius sobre la salut que no incloure'l en la nostra alimentació seria un error lamentable.

Estic completament d'acord amb la conclusió de l'article en què la Magda Carlas opina sobre el decret que entrarà -finalment- en vigor a partir del gener de l'any que ve i que regula la presentació de l'oli d'oliva a les taules dels restaurants; és a dir, res de setrilleres reomplides amb olis anònims i sí als olis amb recipients precintats i amb les indicacions pertinents sobre l'origen i altres característiques.

No puc copiar l'enllaç a l'article de la dietista, però sí que puc expressar la opinió que algunes de les seues consideracions em suggereixen.

1. Aprofitant la conclusió de l'article: dubto que l'etiqueta, per molt que posi oli d'oliva verge o extra verge indiqui la qualitat de l'oli. Asseguraria que més enllà del premsat de les olives i de la resta del procés d'elaboració intervenen molts altres factors com, per exemple, la tria de les olives, el seu moment, el mètode de premsat, les mateixes premses...

2. Els consumidors no necessàriament sabran l'origen de l'oli. Encara ara marxen camions d'oli des del meu poble a altres llocs del territori que després retornen al mateix poble sense que s'especifiqui que eren d'allí. Fins i tot els italians embotellen oli del Baix Ebre, encara que no ho digui a les ampolles que venen.

3. Quant als restaurants, hi ha cap necessitat que posin a taula setrilleres? És que no presenten els plats completament acabats i, per tant, és una ofensa que algú vulgui afegir algun altre ingredient o augmentar la seua quantitat? On s'és vist que un simple comensal vulgui saber millor que el cuiner l'oli que necessita cada plat?

4. I per què l'oli sí i no tots els altres components dels plats, amb especificació d'origen, components dels adobs utilitzats -si ve al cas-, temps passat en frigorífics, etc., etc., etc.

En fi, ho deixo aquí. El bo del cas és que els restaurants que trauen a taula els setrills segurament compliran el decret, i els comensals, si no el veuen a la taula, demanaran oli, encara que no sàpiguen que fer-ne o acabin matant les amanides per ofegament.

Sigui com sigui, l'oliva és el millor, mentre no es demostri el contrari o el dietista et digui que compte si no vols engreixar-te excessivament. Queda dit.


P. S.: Llegit a "El Periódico" :

L'objectiu és millorar la imatge del producte, sobretot de les denominacions d'origen i indicacions geogràfiques protegides. L'hostaleria, va argumentar el Govern, és el punt de contacte dels turistes amb l'oli d'oliva, i si se'l troben ben presentat, «facilitarà un increment de la demanda de noves exportacions».
Els agricultors van celebrar la mesura. «Feia anys que el sector ho reclamava», va recordar Rosa Pruna, presidenta d'Asaja Catalunya, que va lamentar que a nivell europeu es rebutgés una normativa similar. «Va en la bona direcció, però hauria sigut millor convèncer els països europeus», va coincidir Carles Vicente, responsable d'organització d'Unió de Pagesos. A Itàlia ja s'aplica una llei en aquest sentit.


No et fot!

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Tot és negoci, vet-ho aquí.

Júlia ha dit...

Fa anys,uns quants, semblava que l'oli d'oliva era fatal i que calia consumir més llet i mantega. Ja no em crec res. Avui sembla que sigui una medicina i tot.

Carme ha dit...

L'únic profit d'aquesta mesura és que pujarà els preus dels restaurants. Potser pagarem més quan hi anem però hi podrem anar menys... No m'agrada gens...

miquel ha dit...

Tot és, també, negoci, Júlia. En els cas dels aliments, si féssim cas del que ens diuen i s'escriu, ens hauríem de prendre tantes coses que acabaríem rebentant.
En l'aspecte purament comercial, en l'oli. i tantes altres coses, ja part de veritat i part de mentida. No ens ve de nou.

Només una mica més, Carme, que unes gotes d'oli no poden encarir gaire els plats. De tota manera, insisteixo que en els "bons" restaurants no treuen setrills i, en tot cas, sempre els podem rebutjar, com ho fem amb el pa, que abans semblava un requisit imprescindible.