3.11.13

aquest diumenge, dos estils en un


Cançons que es mouen en terreny de frontera amb influències de músiques mexicanes o balcàniques i amb lletres que desprenen energia crítica i optimista...

Em va interessar aquesta publicitat, més l'aspecte de la música que la de les lletres. La part balcànica, per la mica de sang gitana que corre moderadament accelerada per les meues venes; la mexicana, per les cançons de Jorge Negrete que em cantava la meua padrina de ben petit. Així que vaig anar a la Casa Elizalde a veure què. Un seguit de malentesos, però, van fer que em quedés a les portes ja tancades del primer pis, escoltant des de fora la primera cançó de Guillem Roma & Camping Band Orchestra. No sé la decisió que van prendre les dues noies i el noi que també van arribar tard i van aplaudir ben fort per demostrar la seua presència i les seues inquietuds musicals, jo me'n vaig anar a passejar amb una frustració de curta durada.

És increïble la quantitat de grups que fan música i la fan força bé, o no tant. També és veritat que Internet els permet arribar a tothom que investigui una mica. El grup de Guillem Roma, té una quantitat important de material a You Tube. Vet aquí una mostra de l'estil “balcànic”, una música que pràcticament -ja ho vaig dir fa un temps- ha desaparegut dels carrers de Barcelona, i com l'enyoro. De mexicà, de l'estil mexicà que m'agrada, no he vist res, però m'he divertit amb una cançó que bé podria ser l'himne d'una part del “diàleg català” fins a nou avís.






2 comentaris:

iruna ha dit...

m'ha agradat molt la versió del "quizás".
i se m'ha posat la pell de gallina quan, sentint la trompeta i buscant qui la tocava, he vist lo cantant i pianista "tocant-la" amb la boca. :)

me sorprèn i em fa gràcia la teua interpretació política de la cançó. cadascú amb les nostres dèries...

bona tarde, miquel

miquel ha dit...

Feia tant temps que no l'escoltava, iruna, que gairebé no recordava que existia.
Ei, que més que una interpretació és la realitat tal qual :-)
Bona nit, iruna.