aquest diumenge, dos estils en un

Cançons que es mouen en terreny de frontera amb influències de músiques mexicanes o balcàniques i amb lletres que desprenen energia crítica i optimista...

Em va interessar aquesta publicitat, més l'aspecte de la música que la de les lletres. La part balcànica, per la mica de sang gitana que corre moderadament accelerada per les meues venes; la mexicana, per les cançons de Jorge Negrete que em cantava la meua padrina de ben petit. Així que vaig anar a la Casa Elizalde a veure què. Un seguit de malentesos, però, van fer que em quedés a les portes ja tancades del primer pis, escoltant des de fora la primera cançó de Guillem Roma & Camping Band Orchestra. No sé la decisió que van prendre les dues noies i el noi que també van arribar tard i van aplaudir ben fort per demostrar la seua presència i les seues inquietuds musicals, jo me'n vaig anar a passejar amb una frustració de curta durada.

És increïble la quantitat de grups que fan música i la fan força bé, o no tant. També és veritat que Internet els permet arribar a tothom que investigui una mica. El grup de Guillem Roma, té una quantitat important de material a You Tube. Vet aquí una mostra de l'estil “balcànic”, una música que pràcticament -ja ho vaig dir fa un temps- ha desaparegut dels carrers de Barcelona, i com l'enyoro. De mexicà, de l'estil mexicà que m'agrada, no he vist res, però m'he divertit amb una cançó que bé podria ser l'himne d'una part del “diàleg català” fins a nou avís.