notes ràpides per a futures reflexions

Tall de la circulació al passeig de Gràcia, entre la Gran Via i la plaça de Catalunya. De 500 a 1000 manifestants, segons la meua apreciació. Poques pancartes i poca llum. Eslògans contra la policia, és a dir, els mossos, que se senten poc perquè els sorolls habituals els apaivaguen. En una canal de televisió un tertulià diu que si es fan manifestacions a llocs emblemàtics (surten les torres de la Sagrada Família i el monument a Colom), la protesta és més efectiva. Depèn de la presència dels mitjans, evidentment. No he vist cap televisió que cobrís aquesta.

Un informe forense parla d'homicidi en el cas de Benítez. Sigui com sigui, fa molt temps que tots els conflictes relacionats amb els mossos es porten d'una manera lamentable des del govern del país i des de les jerarquies policials. En una democràcia consolidada el paper de la policia no es qüestionaria; una altra cosa són els casos concrets i els individus de qualsevol professió.

Una setmana sense comerç a Catalunya? No fotem! Cal conservar al menys el seny dialèctic i l'esperit del país. Esclar que si hi ha prou piquets...

En canvi, la intervenció de David Fernàndez, amb sandàlia o sense, va ser mesurada i va respondré al sentiment dels votants i de molta altra gent. Si algú vol buscar actuacions lamentables al Parlament haurà de focalitzar altres sessions.

Per cert, ahir vaig veure en David Fernández en una terrassa de l'esquerra de l'Eixample. Estava sol i em van venir ganes d'animar-lo, però vaig pensar que no calia. Sortíem del Boliche de veure Un porc de Gaza (la taquillera semblava una mica disgustada perquè encara no tenien la versió amb subtítols en català i li vaig haver d'assegurar que el meu domini de l'àrab era suficient). Llàstima del final, el de la pel·li, vull dir.

Ahir em va arribar un gadget via Singapur que havia demanat als Estats Units. Un caprici autoregalat per celebrar el meu proper aniversari. Vaig passar una bona estona configurant-lo. Un món sense fronteres, i Gaza, i tants altres llocs. Cridòria i entotsolament. Els sentiments de culpa, però, es poden autogestionar fàcilment.

Acabo de fer unes fotos a la lluna (massa soroll al resultat final) que té el mateix aspecte que fa 28 dies. Segurament fa mil·lennis que la lluna, vista des de la Terra encara més, té el mateix aspecte, les mateixes proporcions, els mateixos cicles. La lluna, a més, no enlluerna.