tot a punt

Ja tenim els llums de Nadal encesos als carrers -als carrers que en tenen-, la pista de gel a la plaça de Catalunya és més gran que els altres anys, a les portes d'algunes botigues s'han establert uns senyors vestits de vermell que toquen una campaneta i regalen caramels, la joieria Tous ha anat distribuint avets il·luminats en punts estratègics, els cinemes comencen a projectar pel·lícules aptes per a tots els públics..., avui fins i tot ha nevat arran de costa... Ja tenim l'esperit de Nadal a tota vela. Ara només cal que els negocis rutllin com cal en aquestes dates tan assenyalades.

No sé si la passejada pel carrer de Petritxol m'ha encomanat l'esperit que s'espera o és que en aquest carrer, curt, encara sense canvis notables i sempre tan dolç, tothora és una mica Nadal. El cert és que he entrat a la inefable llibreria Quera per pur plaer i n'he sortit amb el Calendari dels Pagesos (l'any 2014, des de Catalunya, no podrem veure cap eclipsi, ni de Sol ni de Lluna -cap notícia del cometa Ison-). Després, he visitat la Sala Parés, que a l'espai més gran té uns exposició de Ramon Moscardó (mai no acabo de saber qui és qui dels dos bessons). Els quadres de Moscardó tenen un no sé què de naïf, de proper i de bonhomia que els fa adequats per a aquestes dates. Més de la meitat ja els han venuts. Vaig pensar que si no fos perquè no serà, no m'importaria sortir al balcó a veure cada nit una panoràmica de Barcelona com la d'aquesta pintura, encara que no tingués els llums de Nadal.