Sovint em costa agafar el son per la
raó que sigui: perquè he trencat el ritme de son i de vigília, per
petites preocupacions domèstiques no resoltes, per projectes que
necessiten acabar-se i no tinc prou clar com, per qualsevol trasbals
inesperat del dia, pels dubtes que ja voldria aclarits sobre la data
i la pregunta del referèndum, per la impossibilitat de saber com es
distribueixen les nacions els seu espai aeri...
El meu pensament, més enllà dels meus desitjos, passa d'un tema a
l'altre i els examina d'una manera vaga, asistemàtica, o se centra
en reiteracions amb els mínims matisos canviants en una sola
qüestió. El meu cos no troba la posició adequada: ara a
l'esquerra, ara a la dreta, amunt, avall... Finalment penso que he de
deixar la ment en blanc, oblidar-me de tot , que demà serà un altre
dia. Però no és gens fàcil deixar la ment en blanc quan un té
tendència a reflexionar sobre qualsevol nimietat i els sorolls de la
nit, pràcticament inexistents, retronen amplificats i discordants en
el cap i em desconcentren. Quan em sembla que estic a punt d'aconseguir el blanc
perfecte, em pregunto si no seria millor tenir la ment en negre, en
la foscor total. I així, oblidat qualsevol altre assumpte, va
passant el temps, canviant del blanc al negre en una successió
inacabable.
L'endemà, quan ja estic prou despert, sóc incapaç de recordar si em vaig adormir mentre tenia la ment en blanc o en negre. No és que aquest oblit em sembli transcendent per si mateix, però m'amoïna la meua desmemòria precisament per això, perquè estic segur que no recordar un fets tan senzill com aquest només em passa a mi.
3 comentaris:
No només et passa a tu, també em passa a mi i segur que a molta altra gent.
Jo mai recordo que és la última cosa que he pensat abans de dormir-me.
Tot el que dius també em passa a mi, i ben segur que a més gent del que creiem. Jo quan em canso de donar-li voltes al cap poso la ràdio i ja estar. Al demà al matí no recordo l'última cosa, és veritat, però penso que tampoc era tan important, llavors doncs tant es val. Si és important, no et preocupis, que la memòria sap que en quan obris els ulls ella tu dirà.
Salutacions
Sí, Assum, però en el meu cas, bé hauria de saber si tenia la ment en blanc o en negre, ja no demano recordar històries més complicades.
Jo, Josep, començo amb la ràdio amb auriculars i Catalunya informació, després ve tota la resta. Estic ben d'acord que si hi ha alguna cosa important per recordar del dia anterior no hi ha cap problema; de fet aquest és un dels problemes, que la nit i el son no et fa oblidar el que consideres important.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada