En provar-ho serà la maestria Bernat Metge: Lo Somni
Vaig entrar al museu sense intenció de visitar la exposició, només per trobar una resposta que em permetria obtenir descompte en l'entrada: -Com puc demostrar la meua condició de jubilat? La noia va contraatacar amb la meua mateixa demanda: -Com pot demostrar que és jubilat? Se'm va acudir que en aquell moment només portava una targeta més o menys indicativa del meu estat de gràcia. Vaig mostra-li una Visa Electron de color blau que a la part superior esquerra, en quatre línies de diferent mida i grafia duu escrit, en aquest ordre: Pensió. MultiEstrella (dins d'un rectangle). Renfe. TARJETA DORADA. No va semblar que el plàstic l'impressionés gaire, potser perquè va pensar que un document bancari no demostra gaire res o perquè, amb molt bon criteri, va deduir que no necessàriament és el mateix un pensionista que un jubilat, i el museu no indicava res sobre els pensionistes. Vam continuar una estona jugant amb diverses possibilitats. Ella em va dir que potser amb la targeta rosa que facilita l'Ajuntament, però jo li vaig respondre que no reunia els requisits per tenir-la, a la qual cosa ella va adduir que la seua mare bé la tenia i que... Bé, no vaig voler allargar la conversa per tal que després no anés explicant a tothom que els jubilats..., però va quedar clar que la direcció del museu no li havia facilitat un llistat dels possibles documents acreditatius de l'alegre situació de jubilació. L'endemà vaig trucar a l'Ajuntament, al número en què igual et faciliten l'adreça de la botiga de més prop de casa on pots comprar un pollastre a l'ast que l'hora del dia en què les fonts de Montjuïc ragen amb més potència i els colors són més bonics. La noia que em va atendre, perfectament entrenada, em va anar responent generalitats, després de breus esperes per fer les consultes oportunes, imagino que algunes a internet o a intranet. Com que ja vaig veure que no arribaríem enlloc i conscient que ella devia tenir feines més importants a resoldre, després d'un temps prudencial i d'assegurar-me que tampoc ningú l'havia preparat per solucionar capricis inimaginables dels consultants, li vaig desitjar que tingués una bona tarda (no em vaig atrevir a dir-li que, sisplau, que no em cobressin la trucada, perquè vaig entendre que el problema era meu, no seu). Una mica més tard, decidit a resoldre finalment la meua sed de saviesa, vaig trucar a un 900 de Madrid, del Ministerio de Economía y Hacienda, que a la fi són els qui em van concedir el meu estatus actual. Ja vaig veure que el senyor de l'altra banda del telèfon tenia les coses clares: -No, el año 2010 se suprimió el carnet de jubilado. -I... (vaig remarcar una i ben llatina)? -Bueno, puede presentar la Notificación de Resolución de Jubilación. -Todas la pàginas (remarco les as ben obertes)? -Cuantas páginas tiene? -Algunas (parlo de memòria) -... Bé,no calia insistir, la cosa, des de Madrid, havia quedat clara. He escanejat la primera pàgina de la Resolución i quan convingui me l'enduré. Espero que no hi hagi ningú que em demani si vaig interposar recurs contra la resolució, perquè no sabria com demostrar la meua acceptació incondicional de l'escrit del Ministerio si no és amb una llibreta de La Caixa, i trobo que fa lleig mostrar els comptes. I... estic segur que hi ha d'haver una manera més senzilla de demostrar la situació de jubilat, en una època que les institucions ho saben tot de tothom i que fins i tot la botiga més insignificant et proporciona una carnet per gaudir de les seues promocions. A més, i això és el que em mortifica, estic segur que tots els altres jubilats saben que han de fer per obtenir algun profit de la seua situació. Els ho preguntaré demà mateix, quan coincidim a veure com avancen les obres de la Sagrada Família.
3 comentaris:
La situació de jubilat, abans dels seixanta-cinc anys, és una mena de terra de ningú, jo encara vaig aconseguir aquest carnet espanyol que ara ja no fan, el sistema de descomptes és un garbuix que no sé com ningú no unifica. També diré que em sembla absurd que a mi em facin descomptes per ser jubilada quan tinc la meva pensioneta i a un pare de família amb dues criatures no n'hi facin. Tot i que amb carnets com ara el de la biblioteca a molts llocs fan el mateix descompte a tothom. El tema és força embolicat i variable, per escriure un manual d'instruccions. A Madrid, pitjor, quan hi vaig anar fa uns anys amb una colla cada museu o espai patrimonial tenia el seu llista descomptador.
No hi hauria d'haver descomptes per a ningú,preus raonables generalitzats i ja està, la resta és fer perdre el temps a tothom.
Ja veig que haureu de constituir una associació de Damnificats per les Obcecacions Administratives. Si sou un col·lectiu, teniu l'opció de plantar-vos davant del museu a reivindicar, i sortireu a la tele i tot.
Que hi hagi bona entesa.
Cert, Júlia que la jubilació abans dels 65 és un terreny estrany de cara a l'exterior.
La meua queixa principal avui, ja ho veus, és que posen normes, però ni tan sols tenen clar com identificar els beneficiaris d'aquesta normativa.
Per altra banda, jo també penso que cal unificació de criteris amb solucions senzilles, però, sobretot, que les generalitzacions solen ser injustes.
Em sembla Olga, que les que atenen al museu tenen poc marge de decisió, que, com sempre, són els polítics... i, esclar, tots nosaltres que anem a la nostra i no a la de tots.
Publica un comentari a l'entrada