21.2.14

el preu de la comunicació


Cada matinada comprovo que m'entren a veure des de Califòrnia: Menlo Park i Palo Alto. Segons consta, em rastregen des de Facebook: This visit was generated by the activity of a web crawler on your site. No sé quin interès poden tenir a resseguir el bloc.

En un moment determinat vaig tenir curiositat per Facebook i m'hi vaig apuntar. Vaig anar trobant amics i coneguts no vistos des de temps immemorial i vaig fer amics que eren amics d'amics d'amics ... Durant un temps em va semblar divertit interactuar, però finalment vaig esborrar-me. Tenia tants amics i amics d'amics, de coneguts, de saludats i de passavolants, que allò era un guirigall inacabable i inintel·ligible que superava la meua capacitat de concentració i de cortesia. Vaig tornar a apuntar-me per raons específiques que ara no vénen al cas i continuo a la xarxa, més com un soci amb carnet que com un participant convençut. Deixaré de pertànyer en un futur proper a una de les comunitats virtuals més extenses del nostre món? No ho sé, segurament. Entre altres motius perquè no tinc res a dir, perquè em sap greu no correspondre a les invitacions que rebo, perquè em molesta que m'enviïn correus que no diuen ben bé res, perquè la publicitat em disgusta, perquè la sensació de control -i una mica d'assetjament- augmenta, etc.

Ahir apareixia la notícia que Facebook ha comprat WhatsApp, per una xifra que no dic que em sembli escandalosa perquè no entenc res, sóc un ignorant incapaç d'esbrinar l'interès a adquirir per milers de milions un sistema de missatgeria que, de moment, no conté publicitat. De les paraules que va dir Zuckerberg, el creador de Facebook, amb motiu de la compra, em quedo amb aquesta frase: “aquesta nova aliança permetrà un món més obert i connectat”. Curiosa paradoxa en què la connexió es pot convertir en desconnexió i l'obertura en tancament; i l'individu, divers i únic, aparentment més lliure, amb més capacitat de tria, cada dia més controlat, més manipulat, més etiquetat, més vianant d'un camí uniforme amb petits viaranys d'escapament difícils de transitar.

A la versió digital del diari on vaig llegir la notícia, hi havia uns quants comentaristes, excessivament desconfiats, que deien que canviarien d'aplicació de missatgeria. Alguns parlaven de Telegram, una app molt semblant a WhatsApp, pràcticament clònica, gratuïta. De seguida, però, vaig llegir dubtes: d'on han tret els russos els diners per muntar l'aplicació? Quines intencions tenen? Realment es conserva la privacitat? Com que és inútil intentar respondre, simplement per diversió, he carregat Telegram al mòbil. És molt elemental, senzill, envia els missatges encriptats i, a més, té una opció molt divertida que estimula el nostre esperit aventurer, de protagonistes de pel·li d'agents secrets: pots enviar missatges i concretar el temps que trigaran a autodestruir-se una vegada els hagi llegit el destinatari. L'únic problema pràctic que he trobat, és que entre els meus contactes només hi ha una persona que també té l'aplicació i no és qüestió d'e trametre-li cada dos per tres textos que es destrueixen al cap d'un minut simplement per practicar. O potser aquesta és la gràcia.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Quanta raó que tens ! Finalment el que més funciona és el boca orella, tot i que en sóc una fan de les xarxes però sempre des de cert anonimat , sempre que sigui possible.
Mac

Assum ha dit...

Jo també vaig pensar en la compra de Facebook i en com els hi pot sortir a compte la milionada que han pagat per WhatsApp.Només se m´acut que som molts milions d´usuaris, i d´una manera o altra conscient o inconscientment ens utilitzen.
Per exemple, tenen informació sobre interessos, aficions, gustos, tendències dels usuaris, suposo que hi ha interessants a pagar per aquesta informació.

fra miquel ha dit...

Jo m'apuntaria al "Telegram" aquest. Així tindries algú altre amb qui practicar ;)
Però el meu mòbil no és tant modern com el teu i no em puc baixar app's :(
Avui he llegit una entrevista on parlaven de l'evolució d'internet i de la influència en les relacions entre les persones. Tot i la seva extensió és prou interessant.
http://www.jotdown.es/2014/02/genis-roca-en-internet-hemos-vivido-nuestro-mayo-del-68-pero-ya-esta-apagandose/

Salut!

miquel ha dit...

Mac, et diria alguna cosa més sobre el tema a través de Telegram, però no figures entre els meus contactes. Respecto la teua intimitat :-)

Doncs això, Assum, que jo tampoc no he passat més enllà de la idea dels milions d'usuaris i del que tu dius. Que el negoci sigui rendible o no, ja es veurà. De totes maneres, als empresaris virtuals els surten els diners per les orelles, de moment.

Merda, Miquel, no seria hora que contribuïssis al negoci global? Pensa que si el món s'aguanta econòmicament és en gran mesura gràcies a la virtualitat i al consum indiscriminat i innecessari.
Ara entraré a llegir l'enllaç que em proposes.
Salut!

jaka ha dit...

vaig anar a un poble que es diu Navarres (per allà Valencia) i allí tot es caballeros, caballero, a troxe i moxe i em vaig quedar ben parada, encara ara quan fem una mica de " juerga" ho diem. :)

jaka ha dit...

en quan a tu mes aviat et diria "Un senyor de Barcelona" :)))

miquel ha dit...

Ja m'imagino, Jaka, els caballeros con capa y sombrero.
Entre Barcelona i més al sud, Jaka :-)