Aquests dies són un continu d’oca a oca. De casa –parèntesi d’aire condicionat al menjador i una mica més- a l’infern del carrer de migdia o primera hora de la tarda, aquesta presó sense reixes on no hi ha fitxa que em valgui, al supermercat on l’aire és encara massa tebi i em fa ficar les mans amb fruïció als congelats i el cap a la nevera dels gelats, tornada casa perquè em porta el corrent. Per arribar al passeig de Gràcia entro a Vinçon per la porta del darrere i alenteixo el pas. Entro per la Ronda de Sant Pere i surto per Fontanella. Torno enrere amb el metro, on sembla que s’han pres molt seriosament mantenir la refrigeració a 25 º, sense tenir en compte que la gent que ve de les platges irradia un sol que encara crema. Ja a la posta, el pare i fill que juguen a pilota al passeig de Sant Joan, on les ràfegues d’aire càlid enganyen momentàniament els sentits, em fan desviar la mirada buscant el remei a la font de la caputxeta vermella i el llop, amics circumstancials, que tenen més admiradors que mai. La nit serà llarga malgrat que tiri bé els daus. I demà, i demà passat, i l’altre.
Oh, com m’agradaria d’allunyar-me’n nord enllà on diuen que... Però no he de seguir aquests dies els meus somnis, i em quedaré aquí fins a...
12 comentaris:
No et queixis que al menys no has de treballar.
...i com m'agradaria d'allunyar-me'n,nord enllà,on diuen que la gent és netai noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i felic!...
... i em quedaré aquí fins a la mort.Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada patria.
hmmmmmmm... va, no et queixis.
Un petonet fresquet de mar.
Molt nord enllà. A París fotia una calda considerable i al metro NO hi ha aire condicionat, i està (el metro) molt vell, molt brut, molt trist...
Odio la calor. Profundament. Em passo el dia en remull a la piscina o dintre del meu iglú com ara, escoltant música i llegint, assetjada per l'exterior, agressiu com mai: la llum del sol d'estiu, el sol d'estiu a la pell, al cervell. Em quedaré aquí dins fins a la mort.
Salut
Lola
El millor és anar als grans magatzems, encara que intentin vendre't cremes.
Esther
Sí, Esther, però és que jo vaig... i les compro. Cremes, perfums, rebaixes de tota mena. La ruïna.
Lola
Si no fossis tu - o per ser tu?-, xurri, em sentiria ofès. Com t'atreveixes a dir-me que no treballo. És veritat que en aquest moment no faig una feina remunerada extra, però cada dia -altres detalls els deixarem de banda- escric alguna coseta per poder distreure el personal que treballa. Cosetes lleugeres gairebé sempre, refrescants, pròpies de l'estiu. En fi, historietes socials de R. D.
Si no em queixo, arare, però és que fa masa calor o potser humitat.
En realitat l'única enveja que tinc del nord enllà en aquest moment es que diuen que fa més fresca amb la resta estic d'acord amb Espriu o Pere Quart.
Gràcies pel petó, el necessito. No sé si atrevir-me a fer-te'n un amb aquesta calor.
Fa poc en parlava amb algú de la calor del metro de París (ja he llegit la teva crònica sociofutbolística, valoració inclosa:-), i avui he sentit que a Londres també es queixen. D'acord, a Barcelona som uns privilegiats en aquest aspecte.
En aquest moment també estic al meu iglú, però, contradictori com sóc, sovint em tempta el clima desèrtic de l'asfalt, així que no sé on m'agafarà la mort. El que és segur és que no em trobarà confessat.
Ja hi vaig, ja, Esther, als oasis dels grans magatzems, encara que siguin un remei momentani. A diferència de la Lola, però, les meves compres solen ser força programades amb anticipació. Vigila, Lola!
Ahir dia 19 vaig venir a Barcelona, sí que feia molta calor però com que m'hem vaig anar cap a la Bonanova i voltants allí es respira uns altres aires (calès i molta, molta refrigeració) je, je O no? ;)
Ara la mala jugada va ser amb l’autobús Tarragona-Barcelona es va espatllar l’aire condicionat i vam arribar tots xops... crec que si l’infern existeix es deu estar mes fresquet.
Doncs mira jo si que m’aniria ha viure a Islàndia o un lloc semblant... de fet sempre ho he pensat i desitjat.
les andanes del metro són un infern! no vull ni pensar a quants graus s'hi deu estar, i al damunt passes al xoc de l'aire acondicionat del metro, ens volen matar!!!
ai quina calor, quina xafogor, quina suor... hauriem de prendre les fonts de montjuic i la piscineta d'eb van der rohe, total són nostres no?
atenció: "has de treballar" - as opposed to "no treballes".
"Haver de treballar", essent semblant a "treballar", no és exactament igual - només gairebé.
I ja sabem que un gairebé és un mon sencer.
Encara pitjor es "has d'anar a treballar". Un matis més depriment.
No em facis cas, que parla l'enveja.
No estaria malament: "la Jaka des d'Islàndia". Però tu i jo sabem que te'n cansaries al cap d'un temps. Tens raó, viatjar en transports públics és una aventura sovint desagradable.
La Bonanova? On cau això? Els simples mortals no hi tenim accés.
Jo intento mirar-m'ho pel cantó positiu, HannaB. Fa uns dies em sembla que vaig perdre mig quilo llarg, que ja em fa falta, esperant el metro a l'andana de la Barceloneta; és clar que em sembla que el vaig recuperar amb escreix amb les cerveses posteriors.
Quan vulguis t'acompanyo a recuperar el que és nostre; t'aviso que haurem d'ampliar la convocatòria.
Tens tota la raó, xurri, no és el mateix la perífrasi d'obligació que l'acció en si mateixa. De totes maneres, no et vull enganyar: treballar, treballar, tampoc no ho faig gaire, més avit tinc mala consciència de plans per començar.
Dintre d'uns dies qui farà enveja seràs tu. Estic segur que les teves vacances seran com cal.
That's a great story. Waiting for more. »
Looking for information and found it at this great site... Henry equine insurance Delta discount faucets Lovers hentai gallery mitsubishi 3000gt wide body kit add on car alarms Video poker advice casino gambling Vacuum+cleaners+ratings Order generic tenuate now on line Penis enlargement natural free Presure washers com Chicago tribunesharper image ionic breeze justin hamilton u17 basketball My nasty butt Guardrail break for driveway
Publica un comentari a l'entrada