en família

El meu cunyat em dona uns quants quilos de verdures i fruites amb la condició que el convidi a sopar i faci servir alguns dels seus productes. Des que té l’hort –tardes i festius d’una intensitat aclaparadora-, el meu cunyat s’ha tornat pràcticament vegetarià, però els seus coneixements de cuina continuen sent rudimentaris: no té temps per dedicar-s´hi. Accedeixo a la seva petició –quin remei- i preparo un menú a base d’esbargínies, cebes, tomates, cogombres, síndria... Com que jo encara no participo de la seva religió, complemento l’àpat amb una mica de vedella al forn que m’ha venut el meu nebot i unes galetes proporcionades per la meva cunyada (l’altra). Tot queda en família.

Després de les postres i els xupitos corresponents, ens atrevim a confessar-nos que si bé les feines remunerades que fem ens proporcionen un mitjà de vida prou digne i relativament satisfactori, mai no arribarem als nivells de confort o de luxe d’altres professionals. Imaginem opcions de futur i arribem a la conclusió que com que la base de tot són els diners, el més senzill és començar amb un banc. Tant ell com jo som persones propenses a anomenar les coses pel seu nom, directes, poc interessades en les metàfores, així que decidim que el nostre negoci s’anomenarà Banc Bang, i el logotip, d’acord amb el tipus de relacions que mantenen en l’actualitat bancs i caixes amb els clients, serà una pistola, res de collonades pseudoculturals mironianes.

Posats d’acord en aquests dos elements bàsics, que considerem suficients per aconseguir l’èxit en els nostre projecte –qui és que no confiarà els seus estalvis a una empresa que mostra tan sincerament i clarament les seves intencions-, només ens queda resoldre un assumpte menor: aconseguir el capital inicial per tal de poder posar en marxa la seu central i alguna sucursal (a casa teva o a casa meva?). Descartem les subvencions institucionals, conscients que la Generalitat, ajuntaments i empreses privades només les concedeixen als qui presenten projectes sense garanties, i decidim fer una crida a l’accionariat anònim, a aquells que, com vosaltres, estan convençuts que la claredat i l’honradesa és l’element imprescindible de les grans empreses del futur. Feu-nos confiança, el negoci és senzill i té segles de tradició. Poseu-vos en contacte amb nosaltres a través d l’adreça de correu electrònic que trobareu si cliqueu a la bústia de la dreta i acordarem condicions, servei personalitzat de veritat. Entre el primer milió (cent mil, mil...?) que ens escrigui rifarem una cristalleria comprada als encants vells. Ah, i prometem que no emetrem targetes de crèdit ni podreu accedir als vostres comptes a través d’Internet, ni fer domiliciacions. Si voleu efectuar algun moviment us haureu de desplaçar al piset de la seu central o de la sucursal. Tot quedarà en família.

P. S. Posats a explicar intimitats... Aquest dijous una dependenta de la planta baixa va estar a punt de vendre'm una crema de doble acció: Celluli-Burner Tan Booster SPF 15. Al final vaig decidir que d'acció només me'n calia una i em vaig decidir per una cosa més barata.