Sempre és un plaer rebre visites com la seva, tot i que no em deixi cap comentari per raons òbvies o perquè la seva mare no li deixa tocar el teclat (hhdiiipskm´mmçs....), encara que em sembla que no li’n faltaven les ganes.
Què escriuràs dintre d’uns anys, Lulu de Honolulu, quan tinguis totes les dents i els pensaments i els dits et corrin tan ràpids que a penes es puguin seguir?
8 comentaris:
Havia sentit que, a la blogosfera, cada cop hi havia més canalla però no em pensava que n'hi haguessin de tan precoços... ;)
Bon dia Pere!!!
Es maca la Lulu... em sembla que està feta un bon “trasto” fa una cara de tremenda. :))
Ai, que bufona, llàstima que ja no estic per a parts tardans, encara que 'hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad'...
Preciosa , la Lulú! (a mi m'agraden molt, les nenes, que només tinc "nens", aixxx!)
Bon matí de dissabte! qué bonica la Lulu! he visitat el seu blog i està feta una aventurera, això si com diu Jaka, fa cara de ser dulenta!!! jeee, fan somriure les visites així eh! petons!
:o)
I les que no puc seguir la pista... Aquesta, bitxo, prevec que dintre d'una anys serà un bon bitxo. Ja t'avisaré.
Ei, jaka, i ja et pots imaginar com és quan apaguen la llum: que a casa seva no deu dormir ningú.
Perquè no vols, Júlia, que ja saps que encara estàs en l'edat. En el meu cas, només acceptaria un regal així a hores convingudes, però no m'importaria que fos tots els dies.
Llàstima, Arare, que els teus "nens" siguin una mica més grans, perquè una nora que es digui Lulu i vingui de Honolulu no és fàcil d'adquirir.
Ui, Esther, potser tu sí que ens presentaràs aviat, ara que tot et ve de cara, una Lulu o el seu equivalent masculí. Avisa'ns. Bon dilluns.
Exactament, xurri. Aquestes vides que encara comencen...
Really amazing! Useful information. All the best.
»
Publica un comentari a l'entrada