no ho tinc del tot clar i em -us- remeto als clàssics

Avui no tocava, però el darrer post de l'Arare, i els comentaris diversos, em fan recuperar el mestre Metge, que he esmentat diverses vegades i de qui recomanaria Lo somni un cop més si no fos perquè no vull assumir responsabilitats posteriors. El poca-solta de Tirèsias –cal comprendre que quan una dona, encara que sigui una deessa, t’ha deixat cec a causa del que a la majoria dels mortals els semblaria una ximpleria, un no estigui de gaire humor la resta de la seva llarga vida i blasmi, amb raó o sense, les dones en general- es dedica a Lo Somni a criticar les dones sense tenir en compte que, a la fi, les seves actuacions no responen més que a l’exemple que reben dels homes, com molt bé li retrau el propi Bernat Metge posteriorment. És a dir, que la cosa ve de lluny, de més lluny encara. I vet aquí el fragment, que encara m’embolicaré més si continuo parlant:

Quan bé seran arreades e debuixades, si algú les mirava les mamelles, les qual elles desigen per tothom ésser mirades, car per això les traen defora, amaguen-les corrent, volents donar a entendre que no han plaser que hom les veja; e és tot lo contrari, car a penes les hauran cobertes, les tornaran a descobrir e mostrar com pus deshonestamant poran, per tal que hom les tenga per belles e els vaja bestiejant detràs. Puis, si algú les guardarà qui es prenga a lloar llur bellesa, seran tan alegres que tot quant los pories demanar te donarien tantost, si no els faïa fretura. E si algú haurà dit lo contrari o passant no les haurà guardades (car d'ésser ben mirades han gran desig), volrien-lo haver mort de llurs pròpies mans.