10.1.08

posts d'encàrrec

Se m’acut que encara que jo no tinc seccions podria inaugurar-ne una titulada posts a petició de, posts dedicats... Es tractaria que els lectors habituals o inhabituals em proposessin un tema a desenvolupar i fins i tot el to a fer servir i jo intentaria escriure algunes línies sobre l’assumpte tan aviat com m’arribés la inspiració o la informació. Per exemple: guanyarà el Barça la lliga? Els poemes eròtics de Josep Carner. És correcte que la meva xicota posi només a nom seu el pis que paguem entre els dos ? El premi Nobel d’economia per a Fabià Estapé. Les fricatives a la Romània. I després d'Obama, què?...

Ben mirat, però, i després de repassar els exemples, és possible que la idea no sigui tan bona i que aquest interès per renovar-me hagi de buscar altres alternatives menys compromeses o més d’acord amb les meves possibilitats. De tota manera, no dubto que la idea que he llançat li pugui interessar a algú, així que la hi cedeixo amb molt de gust; només li demano que si la posa a la pràctica, m’avisi, que jo seré un dels primers a proposar algun dels temes que em preocupen i que sóc incapaç de desenvolupar.

Arribats aquí, no puc negar que estic una mica engrescat amb aquesta hipotètica secció, però seré més modest. Jo mateix trio el tema i qui vulgui que em digui si cal que en parli. Aquest sistema m’assegurarà, crec, com a mínim un lector interessat i potser un lluïment que en el primer cas em seria difícil d’aconseguir.

A veure, qui de vosaltres està interessat que en un futur immediat parli de l’autor del quadre de més avall o d’alguna cosa semblant? Potser encara em complico massa. I si ho deixéssim de la següent manera: qui de vosaltres vol parlar del senyor que va pintar el quadre de més avall? O, simplement, només de la pintura, i deixem l’autor, per una altra ocasió.

15 comentaris:

Unknown ha dit...

Per al meu gust les dues coses a l'hora, però primer la pintura, i després l'autor.
I ja dic des d'ara que el quadre m'agrada molt ...
Jo hi entenc gaire però l'associo (el meu cap és una olla, ho sento) a tres pintors: Joaquim Mir pel Garraf, Pablo Picasso a Horta de St. Joan i a Paul Cézanne prop d'Aix-en-Provence (La Sainte Victoire)...

Amb això ja et dono peu a comentar tot un munt de coses ...oi?

Anònim ha dit...

M'encanta la prespectiva... d'ambes dues, així que també m'ho demano, primer la pintura i després l'autor...
Puc ser dolenta? amb molt d'afecte ja ho saps...

Vols saber quí et llegeig, vols tenir 50 comentaris o més...

MMM vale :) ja callo...
molt petonets!

Júlia ha dit...

El poble sembla Torroella, el quadre és molt bonic... òndia, ara m'has intrigat amb això de l'autor.

el llibreter ha dit...

Les fricatives a la Romània, sisplau.

Unknown ha dit...

Sí, sí, això sí, la Júlia té raó, això sembla Torrella i la muntnaya i el castell de Montgrí ..

He trobat ben de pressa una foteta que ho demostra .... però no treu el que ho deia dels tres autors ...

Com ens surti que ho ha pintat ell mateix ... l'obligarem a deixar la plomateclat i a agafar el pinzell cada dia ;-)

Unknown ha dit...

Acabo (i no atabalo més) amb una coseta que no vull passat per alt atès que el títol del post és molt clar.

Jo sí que voldria que fessis un post (millor una minisèrie de posts).. sobre política-ficció:
Què passarà quan a la Casa Blanca s'hi instal·li durant vuit anys el Barack Obama o
què passarà quan al despatx oval, s'hi instal·li Hillary Clinton.
(tots els acudits racistes i acudits verds a part)...

Ja diràs si t'hi atreveixes...

Se m'acut, improvitzadament, però m'ho callo, que podries obrir un nou front creatiu i literari...

Titol esborrany ...
Política-ficció en els temps de Barack Clinton o
Política ficció en els temps de Hillary Obama .

Estic gairebé segur que, entre molts altres, la Júlia i el Salvador Macip s'hi llençarien de cap ;-)

Júlia ha dit...

Si a la Hillary Clinton li porten becaris, jo també en vull, per cert, becari... ve de 'bec'??????

Sobre posts sol·licitats i donada la categoria lingüística del ponent, jo optaria per 'subtilitat eròtica als textos rusiñolencs i sublimació de les frustracions subconscients a través de la ironia de don Santiago' o bé 'estudi freudià de la misogínia planiana fonamentada en possibles pulsions edípiques inconscients d'aquest autor'. En tinc molts més, de títol possibles, podem obrir un blog amb propostes?

Júlia ha dit...

Sobre el pintor...
-li va dedicar el MNAC una exposició no fa massa temps?
-se l'ha considerat 'maleït'?
-són famosos els seus autorretrats?
-tenia una gran vinculació amb el poble pintat?

Em sembla que EL TINC!

PERÒ CALLARÉ... DE MOMENT.

Unknown ha dit...

Òndia, aquest matí he escrit

"Per al meu gust les dues coses a l'hora ..."
("La primera en la frente": sorry)

Volia dir alhora ...

Hauria d'estar prohibit llevar-se massa d'hora ! ;-)

Francesc Puigcarbó ha dit...

Fascinant el cuadre,podria ser un Cuixart de la primera época?.

Unknown ha dit...

Ja l'he caçada:

Google imatge: Torroella ...
4a pàgina

FJA
400x373 -60Kb
pintorescatalanes.blogspot.com

Anònim ha dit...

Bona nit Pere,
Enhorabona!!! Avui una sirena de cabells daurats m’ha dit que el teu bloc “transformacions” ha estat esmentat a Catalunya Radio... felicitats !!!
Fins MOLT aviat, si?

=;)

miquel ha dit...

Sani i Aiguamarina, segur que alguna cosa diré del pintor, encara que no sé si del quadre.

Tants comentaris, aiguamarina? Vols dir que la MMM me'ls pot aconseguir? Mira que després t'hauré de dir a tu que m'ajudia en aquest costum que tinc de dir alguna cosesta als comentaristes...

No em posis en un compromís llibreter! Que t'hauré de fer consultes i al final em diràs que ja no en vols saber res. En tot cas, pel tema que proposes, el més aproximat que se m'acut és la lectura de la novel·la "Les alveolars a la Romània".

Sani, el meu principi de post és fruit d'una debilitat produïda per excessos que no explicaré aquí i que he intentat esmenar al final. Estic disposat però a contribuir als temes que poposes si algú els enceta (i em paga un viatge als USA per copsar l'estat de la qüestió in situ).

Definitivament Júlia, qui s'ofereix com a becari sóc jo, al menys avui. Qui sap si demà seré capaç d'emprendre aquets temes tan especialitzats i interessants que proposes.
Sí has encertat el pintor. Sempre m'encertes aquests enigmes que proposo de tant en tant i que a mi em semblen tan complicats.

Podria, potser, ser un Cuixart, però el pintor no és, de moment, tan conegut. En Sani ens ha deixat l'enllaç més avall.

Efectivament, Sani, bona tasca detectivesca, el pintor és Francesc Gimeno, semirecuperat per a la fama en els darrers anys. Continuarà.

Això m'ha dit la mateixa sirena, jaka. En tot cas he de fer una correcció: no és el meu bloc, sinó el nostre bloc, també el teu, i t'hi espero :-)
La mateixa sirena m'ha dit que demà... Quantes emocions!

miquel ha dit...

Avui no m'agrada que quedin 13 comentaris

Júlia ha dit...

Pere, com diuen els nens 'xupat', he, he. La veritat és que fa algun temps vaig 'llegir molt sobre el tema Gimeno':

http://la-panxa-del-bou.bloc.cat/post/576/59966