5.4.09

rams

Vaig a veure la mare. En sortir, corrues disperses de gent que encara surten de l’església de la Concepció amb branques a les mans. Més tard em passejo per una Rambla de Catalunya gairebé intransitable que vagareja, més que compra, entre les parades de rams. Encara més avall, un filipí (ho dedueixo) em pregunta on pot comprar una palma perquè les del Corte Inglés (en venen?), a 11 euros, li semblen massa cares. A la plaça de la Catedral escolto, amb sol ponent, les primeres sardanes de la primavera; ja començo a conèixer alguns dels habituals. Guanya el Barça i guanya el Madrid, res no canvia. Abans de tot això he vist que l’olivera del costat del submarí de Monturiol ja havia florit: aquest hivern tindrem moltes olives sense oli a l’Eixample. Qualsevol temps és bo per llegir qualsevol cosa: repasso per sobre alguns evangelis.

1.3. Pilat fa venir l’ajudant i li diu:
-Per què has fet això d’estendre el teu mantell a terra i de fer-hi passar Jesús per damunt?
L’ajudant li respon:
-Senyor governador, quan em vas enviar a Jerusalem a casa d’Alexandre, vaig veure Jesús muntat en un ase, mentre els infants dels hebreus duien branques a les mans i feien aclamacions, i d’altres estenien a terra els seus vestits. Deien: “Salva’ns, tu que estàs en les altures. Beneït el qui ve en nom del Senyor!”
1.4. Llavors els jueus cridaren contra l’ajudant dient:
-Els infants dels hebreus feien les aclamacions en hebreu. Com és que ara tu ho repeteixes en grec?
L’ajudant els contestà:
-Vaig preguntar a un jueu: “Què és això que criden en hebreu?” I ell m’ho va traduir.
Pilat els preguntà:
-I quines aclamacions feien en hebreu?
Els jueus li responen:
-Hosannà membromé. Barukhammà, Adonai.
Els demanà Pilat:
-Com es tradueixen Hosannà i les altres expressions?
Els jueus li responen:
-“Salva’ns, tu que estàs a les altures. Beneït el qui ve en nom del Senyor!”
Pilat replicà:
-Si vosaltres mateixos sou testimonis de les paraules que pronunciaven els infants, quin pecat ha comès l’ajudant?
Però ells van callar. Llavors el governador diu a l’ajudant:
-Surt i fes entrar Jesús de la manera que vulguis.
L’ajudant sortí i féu igual que abans. I va dir a Jesús:
-Senyor, entra. El governador et convoca.

Evangeli de Nicodem.


Entre les branques
d’oliveres florides,
la mort s’olora.


9 comentaris:

Montse ha dit...

Mai no vaig entendre per què Pilat no va ajudar Jesús, si el trobava innocent... si jo hagués estat la guionista, Jesús s'hauria salvat.
però jo no sóc guionista, llàstima!

Ja has anat a beneir el palmó? (amb el bon sentit, ep!)

mar ha dit...

un petó suau per la teva mare.

ups, espero que facis vacances, perquè això de la setmana "santa" em sembla que t'ha ben afectat...
:)
(un somriure entremaliat)

Jesús M. Tibau ha dit...

MOntse, amb prou feines podem ser guionistes de la nostra pròpia vida.

Violette ha dit...

M'encanta agafar-me del teu braç i anar de passeig amb tu, Pere. En aquest feia sol i olor a palma tendra.

Gatot ha dit...

ahir, em vas fer buscar i rellegir...

no tinc cap versió dels evangelis apòcrifs (es diu així?), però si que tinc les "Cartas de Nicodemo" de Dobraczynski, editat per Herder el 1973;

vaig buscar al youtube... "salom alehem", i vaig recordar una cançó que cantava de petit... "hevenu shalom alehem"...

vaig pensar a fer un post amb fragments del llibre i dos videos amb la mateixa cançó... un d'unes nenes veneçolanes i un altre de la comunitat jueva de ... denver? (em falla la memòria...)

vaig pensar que els fariseus tampoc han canviat tant en el temps... i que tampoc és que fossin "dolents"... per si de cas, aquest matí no m'he acostat a cap església no fos cas que el capellà, en ruixar-me amb aigua beneïta em provoqués profundes cremades a la pell!

petons i llepades amb rams d'una altra mena!

pere ha dit...

Ja saps com va això dels polítics, Montse: una cosa és el que pensen, que ningú no sap què és per moltes memòries que escriguin, i una altra cosa és el que el seu càrrec, el bé de la majoria, la disciplina de partit, etc., els exigeix. Sembla que Pilat era un magnífic politic.
Uf, fa anys que no beneixo el palmó, Montse, en tots els sentits.

Gràcies, mar, li donaré de part teva.
No creguis, no diré que no, però aquí, qui més qui menys fa literatura.
(un somriure prepassional:-)

I el feia, Violette, i alegria i perplexitat de nens. Quan vulguis :-)

pere ha dit...

Ei, gatot, ens hem creuat. Sí els evangelis apòcifs... i jo no tinc el llibre de Dobraczynski, ara me'ls faràs buscar... Aquesta és una de les gràcies dels blocs i dels posts, que et fan voltar d'un lloc a un altre a la cerca de novetats o records i, alguns cops, et fan escriure. I no el faràs, el post? Va!
Realment els canvis han estat escassos. Jo, no creguis, he estat temptat d'entrar en alguna església, però com que em llevo tan tard durant les vacances... una mica més i no trobo el diari al meus quiosc habitual.
Fes bondat aquests dies ;-)

Gatot ha dit...

bondat? jo? pere?
:)

no pas... em sembla... sóc pecador i ovella esgarriada de mena! i fer bondat em resulta tremendament aburrit...!!!!!!!!!!!
petons i llepades pecaminoses!
(quan millor per pecar que l'època de la penitència?)

pere ha dit...

En els temps que corren (qui fa penitència), gatot, fer bondat és un desafiament, una transgressió, té morbo, potser és pecaminós :-)