17.4.09

hora de dinar (sense passar-se)

M’adono que fa dies que parlo d’assumptes de l’esperit, per dir-ho d’alguna manera, i poc dels assumptes més tangibles, dels que afecten directament al cos que són els que m’interessen primordialment. La truita de l’altre dia de l’amic Ramon em fa tocar de peus a terra i em dic que fa setmanes que no presento cap recepta, encara que sigui copiada d’aquí i d’allà, i que potser ja és hora d’esmenar tant temps de dejuni corporal virtual.

M’agrada més menjar que cuinar, i si cuino, és per necessitat i pel desig de menjar el que vull i com vull, que solen sobretot plats dels que feia la mare i algunes receptes que he incorporat al llarg del temps a partir d’amics, imitacions de restaurants i alguns llibres. Tot plegat, una cuina elemental amb escasses sofisticacions i pràcticament sense postres, que si convé agafaré dels que fa la Violette. Bé, com que no és qüestió d’atipar-se després de tants dies culinàriament silenciosos, presentaré una coseta senzilla, ràpida i saludable, tot i que estic segur que alguns abominareu els mitjans fets servir en la cocció que, per altra banda, són els que confereixen rapidesa temporal i lleugeresa visual al plat.


Salmó a la papillota (al microones)

En aquest cas faig servir un recipient transparent en lloc del paper d’alumini. Es col·loca el salmó a la part inferior (la majoria el col·locaria al final, ho sé) i com que em sobra espai pels costats, tallo un all tendre gegantí en quatre trossos i el disposo tal com es veu a la primera imatge. A sobre del salmó es van posant rodanxes fines de porro fins que el cobreixen completament. Em deixava que abans he espremut el suc de mitja llimona i he empebrat el peix. La cap superior la formen tires de pastanaga tallades també molt fines. Més pebre, perquè avui no hi posarem sal. Es tanca la papillota i es posa al microones a potència màxima durant quatre o cinc minuts, que són suficients pel salmó i deixen les verdures cruenques. El temps depèn del que cadascú pretén. Algun cop he afegit al fons patates tallades com si fossin de xurreria. Evidentment també es pot aromatitzar amb alguna herba, sempre sense abusar: una miqueta de fonoll, unes flors de farigola...

El dia que vaig fer la papillota vaig recordar que tenia una quantitat industrial d’espàrrecs de l’hort del meu cunyat i vaig treure el recipient quan devia portar poc més d’un minut al forn per afegir-ne uns quants dels més prims tallats en vertical i en horitzontal.

Una vegada acabada la cocció li vaig tirar a sobre un raig d’oli d’oliva. I vet aquí el salmó al plat i en procés de desaparició. Llàstima que a mi no m’agradi gaire el salmó fresc, però aquesta és una altra història, i sempre em quedarà el lluç. El proper dia optaré per una recepta més consistent.












9 comentaris:

Violette ha dit...

Oh!! Sisplau Pere... no sabia que existia aquest estri per fer papillotes!!! Quines ganes de copiar-te el plat!
T'asseguro que queda apuntada.
Mmmm...

Montse/Arare ha dit...

un plat lleuger i boníssim que he fet moltes vegades amb perca, lluç o verat. A mi tampoc no m'acaba de convèncer el salmó, per això t'ho dic, pots provar amb un altre peix (qualsevol peix)... provaré posar-hi espàrrecs, que no sabia que hi quedessin bé, amb el peix... i la pregunta del milió de dòlars: ON L'HAS TROBAT, AQUEST MEGA-ESTRI??????

jaka ha dit...

Jo també pregunto el mateix, on ho el venen aquest trastu ?

:D

Júlia ha dit...

A mi tampoc no m'agrada el salmó, és bonic de veure, però.

pere ha dit...

La recepta, evidentment, benvolgudes amigues no té cap importància; com dius , tu, Júlia, el color salmó, en cru o en cuit, queda bonic. La cosa era incloure aquesta papillota de silicona que des de reis tenim tota la família i que es pot trobar a moltes botigues i a Internet. És de la marca lekue http://www.cookingtienda.es/index.php?main_page=product_info&products_id=282

Ramon Aladern ha dit...

Poca feina, encara que el resultat deu ser força bo. S'ha de provar. A mi el salmó tampoc no m'acaba de fer el pes, però reconec que t'ha quedat molt fotogènic, hehe... Ara em falta l'estri.

pere ha dit...

D'això es tracta, Ramon, d'aprofitar el temps. La Joana em va dir que sí, que era força bo, però ella no es de fiar.
L'estri és fàcil de trobar, segur.

kika ha dit...

pere, de nou vaig tard i fora d'hora. i encara que el salmó m'agrada però no em desespera, la truita d'espàrrecs m'ha fet venir salibera... que bona!

pere ha dit...

Jo també sóc partidari de la truita, kika!