26.4.09

crònica gràfica i escrita de Sant Jordi: seqüències de la tarda, el capvespre, i més encara

En aquest món que corre, corre, corre, la diada de Sant Jordi ja és història, i fins a l’any que ve. Però jo encara continuo ancorat en el sol esplèndid que ens va acompanyar i que el vent de llevant i els seus successors s’enduen a poc a poc mentre ens queden els llibres que vam comprar, i les roses sense més perfum que el que cadascú els va posar comencen a deixar anar pètals mentre n’esperen d’altres que potser vindran per la marededéu de Montserrat.

Volia deixar només una notícia gràfica de la tarda, potser tan sols per mostrar-li a miq, que com jo es passeja i canvia de capçaleres, i als qui són lluny que aquí seguim més o menys com sempre però més, i més variat, que les crisis econòmiques no afecten les festes sinó al contrari. D’acord, inclouré les imatges, però també algunes paraules.

Eren les dotze passades quan en arribar a un dels tres quioscos on alterno la compra dels diaris em vaig trobar amb la sorpresa que no quedava cap “Avui”. “No donaven avui un CD amb poemes musicats de la M. M. Marçal...?” El quiosquer em va treure un diari de la pila que li devia quedar a l’interior juntament amb els pomes i les músiques; unes interpretacions que en general trobo massa tristes perquè recordo l’optimisme i les ganes de viure de la Maria Mercè fins i tot en els moments de tristor.

Surto tard de casa perquè espero un paleta que finalment no es presenta. Enfilem el carrer de Mallorca fins a la Rambla de Catalunya. La festa cada any és més espectacular i diversa. Les papereries petites com un cop de puny munten parades desproporcionades en què senyoregen els llibres de tapa dura, tothom ven roses –i en regala-: les floristeries, els supermercats, els alumnes d’institut que fan un viatge de fi de curs, els estudiants de medicina que reivindiquen no sé què, les gitanes i els pakistanesos, la de la impremta de més avall, que ha estampat samarretes i tovalloles de bany amb roses de tots els colors i mides, la mar –aquest any si que la veig- , a la parada dels de Relats té un pom de mocadors de seda amb poemes escrits (en compro un –daurat sobre negre- de Martí i Pol que deixo plegat en forma de rosa en un gerro per conservar encara uns dies el misteri)... I cada dia més artesans i artistes, pastissers inclosos, que celebren la diada amb material senzill o sofisticats, directament o remotament relacionat amb sant Jordi, el drac, la princesa, els llibres o no res.

Es fa difícil transitar pels espais centrals i busquem els laterals de camí cap a la Rambla, sense mirar llibres més que de lluny. Famílies senceres agafades de la mà per por de perdre’s, parelles agafades de la mà perquè s’estimen, avui una mica més, solitaris i solitàries que aspiren a ser estimats potser demà o demà passat, escèptics de l’amor i convençuts de la seva sort, tot de creuaments amb ritmes diversos que marquen les pauses de les parades i els semàfors. Segueixo els ritmes a ull nu i, de tant en tant, amb la pantalla de la màquina de fotografiar que em distancia i objectiva. M’aturo a penes un instant a veure com els artistes florals presenten les roses de mil maneres (s’organitzarà algun cop un concurs?).

Per què posen parades el partits? Mentre la Joana entra a Decathlon per comprar material per a l’excursió d’avui, m’aturo a la multiparada nacionalista-sobiranista-independentista de la plaça Vila de Madrid; en un extrem un home sol que ven només llibres de Josep Dalmau i estimula a fer-se el DNI català que abans es feia a la Públia i que no ha canviat gens de disseny. Xerrem una estona –és el mateix Dalmau?- amb l’única interrupció d’una senyora que ens regala una postal amb un drac. Parlem de la independència. Jo li dic que aquí no concebo cap independència sense armes. Ell em diu que recordi les independències dels pobles iugoslaus –es corregeix, volia dir del poble txec i eslovac-. Continuem la conversa sense variar argumentacions, un i altre a la nostra. A mi em sembla que aquí no hi ha cap possibilitat i que les paraules dels polítics que proposen la independència (les altres denominacions són succedanis) són pur fum poques vegades innocent. Ell em diu que prengui nota d’un nom: Santiago Espot, que és brillant: “Es pot, m’entens, es pot! Ell pot.”

Anem pujant, es va fent fosc. He perdut la Joana. Mentre l’espero a la porta d’Ona, em fixo amb un home ja gran que recordo però no sé situar. Un altre home gran amb bastó, li diu, assenyalant la seva barba blanca: “la barba t’ha rejovenit”. Riuen tots dos. Queda poca gent, la festa s’acaba. Comprem només dos llibres i anem cap a casa. En una floristeria familiar, compro la darrera rosa a un nen d’uns deu o onze anys mentre la família se’l mira i somriu. “Soc el més petit”, em diu. A Navarro, una olivera (olea europea) italiana de vora un metre, tota farcida de mostra. Em fa riure un detall de les instruccions: “molto longeva fino 2000 anni.” Ja us diré si és veritat aquesta publicitat. I en nit de lluna nova de 2009, penjo aquest post, acompanyat d’un vídeo amb poesia d’una de les meves poetes preferides amb la veu de dues de les meves cantants estimades, i d’un sant Jordi bel·ligerant i triomfant, i un drac contemplatiu sota la lluna que avui és nova malgrat que ell, sempre tan babau, no ho sàpiga. I fins l’any que ve. A veure si el pròxim abril ja trobo les parades farcides de llibres digitals i els corresponents lectors, perquè aquest any, ni una oferta.



























(Kandinsky: "Nit de lluna", gravat sobre fusta (1907). Galeria Tretiakov de Moscou)

14 comentaris:

Violeta ha dit...

No t'imagines com m'hagués agradat poder fer aquest passeig jo mateixa.

Reportatge fantàstic, acompanyat d'una millor crònica.

Una abraçada, Pere.

Júlia ha dit...

Vaig veure per la tele el representant dels llibreters, queixant-se d'això de les paradetes de partits, quan, explicava, les poden muntar tot l'any. I del fet que aquest dia els estimen molt i després no els donen cap facilitat per allò de la setmana del llibre en català mentre que per Sant Jordi tothom fa intrusisme i ocupació okupa d'espais...

Montse ha dit...

M'ha encantat, aquesta passejada entre llibres, agafada de la teva mà!!! gràcies!

Salvador Macip ha dit...

És cert, els polítics no hi haurien de ser. Però la gent es torna boja per agafar un globus o una bossa amb propaganda de les que donen. Mentre sigui de franc!

mar ha dit...

Jo no vaig poder veure les parades, perquè només vaig sortir del meu esppai per anar a dinar... gràcies per aquest passeig!
veig que aquest cop també hi has deixat sortir a la Joana al vídeo... (suposo que ella ni ho sap)
Em va fer molta il.lusió tornar-vos a veure.
Gràcies pel llibre. Aiii, jo t'havia d'haver regalat una rosa i no ho vaig fer...catxis! Em vas pillar en un moment en que estava colapçada...
bueno, doncs, et deixo aquí un petó de color de rosa
:)

Montse ha dit...

eh, dues coses: ara que veig aquí l'SM, et recordo, Pere, que tinc el seu llibre per tu, comprat fa una pila de dies (setmanes). Que l'SM i jo encara no ens hem vist mai, no ens coneixem, però que si me'l trobés per un casual, intentaria quedar perquè em signés els llibres (el que he comprat per tu, el del meu fill i el meu). Consti a les actes.

una cosa que he trobat al video és que Barcelona, independentment de tot, estava bruta, bruta, bruta! (paperots, caixes...)

em fixaré millor, el remiraré, i a veure si conec la Joana, que no l'he vist mai, jo!

més petonets.

Salvador Macip ha dit...

Arare, et signo els llibres els proper cop que baixi per aquestes terres, promès, i així de pas ens coneixem (aquest cop he estat a Blanes només unes hores). I gràcies per comprar-lo i regalar-lo!

Francesc Puigcarbó ha dit...

a Sabadell cada any els de CIu regalen roses i no vegis els avis com hi van...

jaka ha dit...

Quina passejada mes complerta, molt bonic el vídeo, he vist a la Mar, però no se qui podia ser la Joana...
Fins aviat,

kika ha dit...

seguint els teus consells pre-sant jordi, vaig decidir ser valenta i anar a remenar llibres.
però de cara a l'any que vé em sembla que m'esperaré a llegir la teva crònica, ja que m'ho he passat molt millor llegint-la que intentant caminar pel passeig de gràcia :-)

miquel ha dit...

I doncs, Violeta? Per què no?
Gràcies, per la teva generositat.
Una abraçada.

És veritat, Júlia, arribarà un Sant Jordi en què tothom tindrà el seu negoci al carrer (mentre posin una bandera...)
Sobre la setmana del llibre, no ho sé tot, és clar, però em va semblar que hi havia alternatives força interessants de col·locació. Potser algun dia ens explicaran els detalls.

Moltes gràcies, Montse, a veure si ens veiem aviat. I el meu llibre serà... Ah...
I a més pel que veig, potser firmat.
I sí, Barcelona estava molt bruta, o així ho veien els meus ulls. Ja se sap, en festes com aquesta els encarregats de la neteja no donen abast i la gent els posa a prova.

Tens raó, SM, hi havia globus dels partits per donar i per vendre, tot i que no sé si després la proporció de vots es corrsepon amb la de globus


Ei, mar, em va agradar molt no haver-me despistat aquest any. Una altra vegada m'ho proposes i em quedo una estoneta a la parada a fer de venedor.
De fet ja vam fer intercanvi, no?
Petó endarrerit d'aniversari.

El dia que les pensions siguin dignes, les roses... Bé, Francesc, en realitat ja sabem, ara més que mai, que les pensions potser desapareixeran i que, sigui com sigui, la gent recollim tot el que ens donen vingui d'on vingui.

Una passejada lenta i agradable, jaka. La Joana se'm va colar :-)
A veure aquest fins aviat que jo també desitjo.

Va, kika, no em diguis que no t'ho vas passar bé amb el paseig! La qüestió és no aturar-se a les parades de llibres :-)
Gràcies per pasejar per aquí.

kika ha dit...

si, suposo que el passeig sense hvaer de comprar llibres l'hauria gaudit més. l'ideal és haver fet tots els deures el dia abans: haver comprat tots els llibres!
a poc a poc en vaig aprenent!
gràcies! ;-)

Violeta ha dit...

Ai, Pere, vaig estar tota la diada sota el sol treballant a Vilafranca. Quan vaig arribar a Barcelona ja no em quedaven ni peus ni energies...I ja no eren hores tampoc. :(

Petons.

miquel ha dit...

Llàstima, Violeta. Jo ja reivindico que sigui un dia festiu (excepte pels esforçats llibreters i llibreteres, venedors i venedores de roses), però no em fan cas.
De tota manera segur que vas tenir llibres i roses :-)