avui firmaré exemplars dels vostres llibres

Em veig gairebé obligat a conseqüència de la petita trampa del títol d’ahir a citar algun llibre per aquest Sant Jordi, sense cap ànim d’estimular compres precipitades ni de crear complicitats, només faltaria. De tota manera seré breu i conseqüent amb l’element sorpresa com a sinònim de novetat que esmentava ahir.

Segurament el meu llibre escrit en català preferit d’aquest any, al menys el primer que em ve al cap, és Una màquina d’espavilar ocells de nit, de Jordi Lara. El rellegiré.

La meva afició a la cuina de supervivència i la seguretat que en temps de crisi calia sacrificar el paladar em va dur a comprar La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows. Un llibre menor, però deliciós, malgrat el tractament epistolar del qual per principis sóc enemic convençut, malgrat l’excessiva i innocent, gairebé obscena, alegria de viure, malgrat un final de conte de fades, malgrat que encara no he aconseguit esbrinar com es fa un pastís de pela de patata. No volia escriure pros, però no em resisteixo a deixar-ne un: la desdramatització del dramatisme de la guerra que lliga amb l’heroïcitat dels herois anònims que no ho són... Uf, ara m’allargaria.

Veig que tornen a fer publicitat de Catalunya des del mar, de Carlos Barral, un dels meus capçalers per relegir en temps de vacances d’estiu. Res més a dir, ja n’he parlat abans.

Tallo. Quan a les compres, dubto, també a cap calent, entre L’home més buscat, de John le Carré; La meravellosa història de Peter Schemilh, d’Adelbert Von Chamisisso; Animals destructors de lleis, de Ricard Salvat. En aquest darrer cas per una qüestió d’homenatge personal.

I ara que ja he acomplert amb els títols, és el moment de dir que he arribat a la conclusió que una de les gràcies que troba molta gent en aquesta diada és la d’aconseguir que algun escriptor o escriptora li firmi el seu llibre; fins i tot estic segur que algunes compres es fan pensant més en la dedicatòria que en altra cosa, i em sembla molt bé. He pensat que hi deu haver gent que si avui no compra determinat llibre és perquè no té la seguretat que l’autor li pugui firmar o perquè sap que no ho podrà fer perquè fa més o menys temps que ha mort. Se m’acut que, sense que això es consideri un precedent, jo, modestament, puc firmar i escriure una dedicatòria breu en aquells llibres que sobretot a causa de la defunció de l’autor restaran –restarien- sense les paraules que els literats vius i assequibles es cansaran de gargotejar en horaris i llibreries convingudes. M’ofereixo a firmar qualsevol obra de no importa quin autor ni en quina llengua de vuit a vuit i deu al peu del llibre brossià de la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via. De moment m’especialitzo –a partir de les imitacions que faig, tretes del Manuscrit Català, de Flos i Calcat- en Carner, Maragall, Folch i Torres, Ruyra, Oller, Dolors Monserdà, Víctor Català, Casellas i Alcover, però puc intentar qualsevol altra lletra. El meu lema és que ningú es quedi sense la seva dedicatòria i la signatura corresponent. Queda dit!