18.4.09

el temps que passa

Se m’acut que alguns, pocs, els caps de setmana no sabeu què fer amb el vostre temps i que necessiteu alguna activitat que us ajudi a fer-lo passar sense fer allò tan lleig de quedar-se adormit al sofà i de preguntar en despertar-se si ja és el moment de recomençar el temps remunerat, que és el que realment ens agrada a tots. Per als antisofàs, us proposo un joc de curta durada en una Europa imaginària en què després de les properes eleccions es veurà la necessitat de tornar a les fronteres; en una Europa en què el catalans tindran també unes duanes, això sí, absolutament permeables d’entrada i sortida, com han estat sempre els nostres límits i limitacions.

Va, vet aquí el passatemps:

Un agent de duanes espanyol registra un rere l’altre quatre cotxes que creuen la frontera. Hi ha un sol passatger a cada cotxe i, segons indiquen els passaports, són d’edats diferents i també tenen els ulls de diferent color, professions diverses, etc.
Les preguntes que heu de respondre, a partir de les pistes que teniu, són les següents:
-Quina edat té el joier?
-Quina professió té el català?
-De quin color són els ulls de l’home que fa 1,83 m. d’alt?

Evidentment, malgrat que només heu de respondre les tres preguntes, al final heu de tenir una taula com la següent:











Ah, és clar, per poc se m’oblida, necessiteu saber alguna cosa més per respondre: jo crec que aquestes pistes seran suficients:

1. Un dels quatre turistes té 51 anys.

2. El finlandès té 29 anys.

3. El francès va immediatament davant del que té els ulls de color de mel.

4. El sastre és el tercer a creuar la frontera.

5. El turista anglès passa la duana immediatament després de l’home que té 37 anys, però abans del que té els ulls de colr de mel.

6. L’artista té els ulls blaus.

7. El conductor d’ulls grisos fa 1,79 m.

8. El finlandès és electricista.

9. L’home que té 43 anys fa 1,71 m.

10. El conductor d’ulls verds passa la duana darrere de l’anglès.

11. El turista d’1,64 m. creua la frontera el primer.

10 comentaris:

Montse/Arare ha dit...

Un bon repte! "De jove" n'havia resolt molts, de problemes d'aquests i m'encantava. Ara no tinc la paciència suficient, però no descarto fer-lo, aquest, si em queda alguna miqueta de temps d'aquest cap de setmana ple d'activitats.
Bon dissabte!

Trini ha dit...

Em sembla que ja ho he resolt, però si poso aquí les solucions puc xafar-li les ganes a altres participants, així que t'ho envio per email i quan vulguis tu, ja donaràs les solucions.
M'he donat manya perquè demà vull aprofitar el dia per a anar a veure el jaciment ibèric de la Moleta del Remei i potser alguna coseta més, qui sap! :)
Bon cap de setmana amb solet, Pere! :)

zel ha dit...

Jollons, amb el mal de cap del dia, ja veurem si me'n surto....

pere ha dit...

Ei, Montser, el temps no es té, es busca i es troba, passa ràpid o lent segons com el tractis... què t'he de dir.
Bon diumenge :-)


Molt bé Trini! Ets la primera i l´única a resoldre públicament (privadament) el petit enigma fronterer. Tens premi.
Ja ens contaràs com t'ha anat la visita als temps passats.
Que el cap de setmana et sigui profitós i benigne, amb sol o amb pluja :-)

És clar que te'n sortiràs, zel, sempre que tinguis ganes de fer una pausa per viatjar pels països, els ulls, les paraules, les professions... els passatemps són contra els mals de cap i de caps.

kika ha dit...

pere, arribo tard a llegir tot això... he tingut problemes amb la connexio ultimament.
ara aquest post ja deu estar 'caducat' però no vull passar sense dir-te que, si m'ho permets, adopto la teva frase:
"el temps no es té, es busca i es troba, passa ràpid o lent segons com el tractis"
sobre tot la parat de: "el temps no es té, es busca i es troba"
fantàstica!

kika ha dit...

ei! he buscat i he trobat el temps ... t'he enviat la resposta...
gracies... ha estat un regal!
:-)

kika ha dit...

doncs al final no rebras la resposta perque el mail que he enviat a sall@menta.net m'ha rebotat!

Trini ha dit...

Envia-li al mail del perfil del blog, kika. A mi el de menta també me'l va retornar.

pere ha dit...

Mai no s'arriba tard aquí, kika. En tot cas, sí que és veritat que el que escrivim als blocs de vegades sembla vell i que cada nou post fa oblidar l'anterior; només aparences. (gràcies per pensar que la frase pot funcionar:-)
Me n'alegro que havis trobat una mica de temps de lleure, i sento que la meva desídia hagi fet que tinguessis un rebot de correu; ja ho he solucionat. Els d'Ono em van eliminar el correu de Menta.
Té raó la Trini, el correu vàlid és el del perfil, que ara també està en aquesta pàgina. Ho sento Trini.
Bé, estic segur que tu, kika, també has trobat la solució. En qualsevol moment la pujo al bloc.
Salutacions a les dues.

kika ha dit...

ho he intentat de nou.... a veure si ara t'arriba...