12.4.09

farigola o timó?

Ahir, durant l'estona que vam estar pujant pel Montgrí i collint la farigola, la muntanya semblava una via plurilingüe de múltiples direccions. La gent, de fora o del país, cada vegada camina més per la muntanya, cada cop es veuen més grups, famílies i individus (i molts gossos, nombrossíssims cànids de totes les races i condicions socials) que fan camí pel món rural. Amb quina finalitat? Ho ignoro, perquè més a poc a poc o més de pressa, la gent circula, la gent passa, la gent no es distreu; la qüestió és fer quilòmetres, batre records, anar d'un lloc a un altre. En definitiva, cal moure's, i poca badoqueria. Després explicaran, suposo, que han fet tal passejada o tal altra i, si s'escau, sabran si el camí pujava o baixava, si el corriol fangejava o estava sec, si el dia era clar o ennuvolat; potser si hi havia flors o apareixien els primers fruits... Ah, però seran capaços d'explicar fins a extrems inversemblants el dinar que van fer en arribar a la fonda de carre tal o al restaurant de la plaça.

És clar que aquesta impressió de pressa que vaig observar pel Montgrí potser era deguda al fet que, segons em diuen, el massís és un espai protegit i l'únic que es pot fer es circular sense tocar res, no sigui cosa que la natura es destaroti i la muntanya amb el seu ecosistema singular de farigola, romaní, pins, argilagues, formigues vermelles, pedres ancestrals... es desnaturalitzi o es converteixi en una planícia desèrtica. Per cert, parlant de pedres, es d'agrair que amb la crisi s'hagi aturat l'edificació controlada i incontrolada i que la pedrera que per ponent s'està menjant la muntanya estigui en hores baixes.

En fi, que la Joana i jo devíem ser els únic que no sabíem que les plantes de la muntanya eren sagrades. Nosaltres dos devíem ser els únics que ignoràvem que si l'autoritat pertinent ens arriba a agafar fent tràfic de farigola -ni que només fos per a ús personal- sense ser comerciants registrats ens cau una multa que ni per possessió de cocaïna. Evidentment que fent ús dels nostres coneixements dialectals sempre haguéssim pogut dir que no havíem collit ni una fulla ni una flor de farigola, que nosaltres únicament ens dedicàvem al timó que, com se sap, mai no ha existit al Montgrí, fins que no es demostri el contrari.

Un altre dia, si s'escau, podem parlar de les absurditats de les administracions, dels qui les consentim, dels ecologistes de despatx, dels pseudopagesos que han fugit de la terra, dels qui legislen d'oïda i d'on anirem a parar... i, si voleu, de l'impost de successió. Mentrestant, després de confessar el crim, només ens queda la fugida cap al sud.


10 comentaris:

Júlia ha dit...

Fa uns dies també parlava jo de la farigola i-o timó, ja que ambdues paraules conviuen actualment a molts indrets i de la seva reconversió en 'espècie protegida'. Per sort, a Batea encara es pot collir sense por de trobar-te l'autoritat, fa uns anys van detenir un pobre pastor del nord d'Espanya perquè havia collit unes herbes medicinals com feia habitualment i que l'ecologisme de fatxenderia i despatx havia reconvertit en intocables.

Sobre la pressa, efectivament, en general el que importa és arribar i no pas el passeig o el viatge, els qui no corren amb música a l'oïda van amb bici o caminen raben per 'fer els quilòmetres' que els han aconsellat.


Com ja diu al poema del Cid, que bons vassalls seríem si tinguéssim bons senyors. Però se n'ha perdut la petja.

Montse ha dit...

ostres, doncs nosaltres vam collir farigola i romaní al Matarranya i en tenim un test preciós... que vols dir que potser ens vindran a qüestionar si és per consum propi o per vendre al top manta? i què faig, amb la planta de marihuana? ÔÔ

kika ha dit...

pere, que us aprofiti molt la farigola, i que tingue prou per fer bones infusions, i bones sopes!

Unknown ha dit...

Jo no recorde si en vaig collir, o no, una miquiua pujant al Portell de l'Infern.

Jesús M. Tibau ha dit...

quan era petit, al poble, escoltava més la forma timó, però a poc a poc es va imposant el més estàndard farigola.
Cal mantenir la nostra riquesa lèxica

rhanya2 ha dit...

Mentre vosaltres collieu la flor prohibida jo feia un ram de flors del camí, entre les quals hi havia roselles (altrament anomenats kikirikís), i contemplava la silueta del bisbe mort.

zel ha dit...

Ja, no et preocupis, dubto molt que ningú et digués res per una branqueta de farigola... Nosaltres hi van construir un laberint de pedres, i fa goig...Saps? Després de l'incendi, a la següent primavera, les mates que van rebrollar van ser les que van quedar protegides sota les pedres del laberint...gràcies a elles, es va fer un bon escampall de farigola, o sigui que...

I per cert, virtual o no, els brunyols els podies venir a tastar, una abraçada haguera estat molt bé!

miquel ha dit...

Coincidim plenament, Júlia. Aquestes presses per arribar més que per veure, aquests ecologistes de despatx, aquestes dèries per poder dir que s'ha aconseguit una fita més que per saber perquè s'ha fet el trajecte... No sé on anirem a parar!

La veritat, Montse, potser estàs -esteu- en perill, però tingués la seguretat que jo no xerraré res i, a més, negaré qualsevol evidència; esperò que facis el mateix per mi.

I per afegir-la a plats diversos i mai catalogats, kika... Si en necessites, pensa quie sempre en tindràs una branqueta aquí.

Josep, el que he dir, sóc una tomba, ni que vagi a l'infern :-)


Ostres, Jesús, em pensava que a Cornudella això no podia passar. Estic amb tu: ens mantindrem per sempre més fidels al nostre lèxic... tot i que de tant en tant fem alguna concessió.


Prohibida, prohibida... som innocents, Violette. Veuré el teu ram?
El bisbe, que tu contemplaves dels de l'altre vesssant no és mort -esperò-, que només descansa; ara, si l'emprenyen molt...

Doncs pel que m'han explicat, zel, si que diuen i de mala manera, i aquí no diré noms, que després tot se sap.
Ves per on potser vaig collir una mica de farigola protegida per la teva -vostres- mà. Ho tindré en compte.
Ai, els brunyols, jo pensava que me'n portaries :-)

Trini González Francisco ha dit...

M'has fet venir al cap ma iaia Sisca. Ella en deia "frígola". :)

miquel ha dit...

a la Cala?