24.4.09

crònica gràfica de Sant Jordi: matí

Gloriós senyor Sant Jordi amb temperatures primaverals promesa d’estiu! La festa de les festes malgrat ser dia feiner, una pausa. Ara, que ja és demà, em queda encara una mica de feina per fer, de manera que deixaré les reflexions habituals de la diada per un altre moment. Avanço, únicament, que cada dia que passa em reconec amb menys capacitat de predir el futur: llegeixo que un dels llibres de la diada és el de Cercas.

M’he passat una estoneta matinal de teatre en una representació en sessió única de Gente bien, de Rusiñol. Em sorprèn que en el programa de mà aparegui el meu nom a l’apartat de llums i so, cosa que agraeixo a la immerescuda generositat de la companyia inestable que ha representat l’obra, amb uns assistència massiva de públic, i molt especialment a qui correspongui, perquè, si no recordo malament, només he apagat els llums de la sala, he premut en quatre ocasions el botó que posava en marxa el CD –amb sincronització i volum dubtosos (hi havia tants paranys a la taula d’imatge i so!)- i he encès els llums al final de la representació.

Gente bien és una obra de Rusiñol en un acte estrenada per primera vegada l’any 1917 -el mateix any de la revolució russa- que explica en clau d’humor l’ascensió d’un burgès –industrial, per suposat- a la noblesa i el procés d’adaptació a la nova classe social que en el cas del protagonista i la seva família consisteix a adoptar la llengua castellana en les seves relacions socials, inclosos els criats, i a canviar alguns altres costums, com el de la fidelitat conjugal. Rusiñol es riu d’aquests personatges, i ara i en el moment de l’estrena devia fer riure el públic, cosa que no significa que el públic no envegés ni envegi el burgès reconvertit.

Mentre em mirava l’obra pensava en la quantitat de manifestacions culturals que no arriben més que a cercles reduïts i en la vigència d’aquesta diglòssia ancestral del país que jo crec que augmenta espectacularment i que alguns anomenen bilingüisme i d’altres plurilingüisme, mestissatge, cortesia, globalització, etc.

Aquí us deixo uns fragments de dues escenes que il·lustren els dos aspectes més amunt esmentats. Aquesta vegada no em disculparé per la deficiència de les imatges perquè no sé si els actors tenen gaires ganes de ser reconeguts ni si aprovarien la seva aparició blocaire.

I amb retard: Feliç Sant Jordi!



P.S. Em disculpo per no haver arribat a l'hora a la signatura de llibres. Alguns ja sabeu les dificultats circulatòries de la diada pel centre de la ciutat. Si voleu, quedem un altre dia.

9 comentaris:

Júlia ha dit...

Un altre dia m'avises que sóc rusiñolesca -amb 'ena' d'antinormativa- al cent per cent i no hi ha massa ocasions de veure el seu teatre. Una vegada hi vaig fer el paper de la senyora de la casa, però m'hauria estimat més el de iaia, cuanta lana llevan los hombres en el clatello, quin home, don Santiago!!!

Un altre personatge mític que es va reproduint és el doctor Rocarol que fa los masajamientos.

kika ha dit...

espero que hagis tingut un gran dia de snat jordi, i suposo que les properes cròniques ho confirmaran!

Mireia ha dit...

T'acabo de descobrir. Un blog força interessant. Si et ve de gust ja passaràs pel meu. Et recomano una de les últimes novel.les que he llegit, "ulls verds", la trobaràs ressenyada al meu blog.
Fins aviat

F.Puigcarbó ha dit...

casum dena, tres hora esperant la teva signatura.....
Per cert, no tinc encara el llibre de na Júlia L'inici del Capvespre, a Sabadell ens arriben les novetats en diligència, i ahir em va passar una anècdota molt bona, en anar-lo a cercar a una altra llibreria (aparentment professional i important) el llibreter em va dir, recordo perfectament aquesta novel·la, va arribar fa dos o tres dies i du una faixa on Woody Allen diu que és el millor que ha llegit en molt de temps. Su juru.

pere ha dit...

No creguis que no ho vaig pensar, Júlia, (em costa el teu amor per Rusiñol) però sabia que tenies una agenda pleníssima i no volia destorbar-te. Si la tornen a representar -jo insisteixo- ja t'avisaré.

No va estar malament, kika; Sant Jordi sempre és un dia especial, com una mena de Nadal que es critica però que és imprescindible. Alguna cosa més diré. I tu, que tal?

M'agrada que la teva descoberta hagi estat prou plaent, Mireia. Ara aniré a descobrir-te jo :-)

Ho sé, ho sé, Francesc. Després d'això la meva seriositat i la meva credibilitat quedaran força minvades.
Jajaja,si no du la faixa mereixeria dur-la, tot i que no sé que n'opinaria la Júlia. I tu encara sense el seu llibre: ai, ai, ai...

Eulàlia Petit ha dit...

Tard, però gràcies pel video de Gente bien. M'ha interessat molt, per la part que em toca!!

pere ha dit...

Miraré de pujar més part de la part que et toca :-) De fet, la intenció és reproduir en un format de més qualitat.

Eulàlia Petit Vilà ha dit...

Doncs més gràcies. (O sigui que finalment veig que sí que eres el del so i tot això...!)

pere ha dit...

Era! Treball menor i poc reconegut. A veure si m'hi poso.