8.9.10

l'agenda verda

Trobo la foto a l'agenda verda, la més lacònica. N'hi ha unes quantes més. Per dues anotacions en dies successius (sortir de l'intenat era un esdeveniment que calia concretar), dedueixo que potser me la van fer a Daufí, un fotògraf tortosí que devia tenir l'estudi prop del pont del riu.

Afegeixo, doncs, imatge a les meves paraules d'adolescència. Tinc 15 anys? Em reconec, és clar. Em miro, penso qui era. Si fa no fa el mateix que ara? Bé, a la fi continuo sent un dels personatges protagonists de la meva història. Som encara al plantejament, a l'inici.

13 comentaris:

Júlia ha dit...

Òndia, no sé si t'hauria conegut si no dius que ets tu.

lola ha dit...

Què maca, la foto. El noi mira amb determinació, s'enfronta al món; però d'escaire, disposat a veure, però no necessàriament a creure.

Clidice ha dit...

camacuuuu :) moltes vegades ens preguntem si encara som aquells de la foto i ens xoca haver canviat tant, si més no per fora, glups :(

Arare ha dit...

doncs jo no trobo que hagis canviat tant :)

C. ha dit...

Ui, fas cara d'haver estat un nen d'aquells que quan eren petits...ja eren grans. No sé si m'explico.

jaka ha dit...

que guapooooooooooooo !!!

:D

Pais secret ha dit...

Jo també el trobo molt maco aquest noi.Fa cara de bon jan pèrò no pas de creure´s tot el que li diuen.

No sé si el reconeixeré el dia que el vegi amb quatre canes...;-)

F.Puigcarbó ha dit...

veig que duies l'esculpido a navaja, Oi? eres el que en deien un vailet.

anna g. ha dit...

encara, a hores d'ara, tens la mirada neta d'un noi de quinze anys :)

pere ha dit...

Potser mirant-me bé, Júlia; pensa que la barba i el cabell hi fa molt :-)

Gràcies en nom seu, lola. Potser deevia ser com dius, no n'estic segur, però alguna cosa en queda.


Això mateix, clidice. I a mi, que em miro poc al mirall, de vegades em costa identificar-me.


No sé, Arare. Vols dir que semblo més jove del que se'm veu?

Crec que era un nen excessivament seriós per fora i infantil per dins, C.


Gràcies, gràcies, jaka :-)

Crèdul però distant, A. Moltes més canes al cabell que em queda. Però em reconeixeràs per la màquina :-)

Uf, Francesc, podria ser això del tall a "navaja", però crec que només era ben pentinat, encara.

Gràcies, anna, però no te'n refiïs gaire, que les mirades poden ser enganyoses; ara, l'edat mental... :)

mar ha dit...

No has canviat gens, tens la mateixa mirada tendra i el mateix somriure insinuat que que se't dibuixa sempre als llavis. Tan sols et falta la barba. Estàs guapíssim!
Aiiissss, llàstima no haver-te conegut quan tenia 15 anys... t'hagués tirat els "tejos"
;)
un somriure i un petó

pere ha dit...

Ah, mar, gràcies, gràcies, però tu mateixa et desmenteixes: així que ara ja no em tiraries els "tejos"? ;-)
(la barba va venir a partir dels 18)
Un somriure i un petó de diada.

mar ha dit...

mmm, Pere, no és això.... tu saps que si no hi hagués la Joana o en Ferran pel mig, te'ls tiraria!!!
;)
un somriure
un petó ben gran, amic meu, i un altre per la Joana