18.9.10

de la intensitat de pluja a la fira

Espurneja. Cada any em sembla que cal baixar més per trobar les parades de la Fira del llibre d‘ocasió antic i modern.

S’obren els paraigües. Som pocs els que ens aturem a veure les velles novetats d’aquest any. Una noia plastificada amb caputxa que li amaga els ulls i jo ens encalcem en el joc dels descobriments del primer dia: ara ella, ara jo...

Augmenta la pluja. He perdut de vista la noia de l’impermeable. Començo a veure alguns candidats a la llibreria de casa. Obres completes de la Selecta, clàssics llatins, edicions facsímils, alguna negra...

Va plovent. En J. S., que no té cap altre client més que jo, m’explica que com va perdre diners editant el seu parent Pompeu Gener. Em parla de Rusiñol, d’Apel·les Mestres, de la seva amistat amb Alberti, ja en els darrers anys, i de la seva memòria prodigiosa, de Miguel Hernández, de llibres de memòries... La seva dona el crida a l’ordre. Ens hem passat mitja hora xerrant; bé, jo escoltant i assentint.

La pluja va fent. Passo a l’altra banda del Passeig de Gràcia i no aconsegueixo explicar-li a Costa, de Vic, el llibre que vull i que sé que té perquè ho he llegit a internet; recordo el nom de l’autor però no el pseudònim amb què va publicar-lo juntament amb Màrius Aguilar; tampoc no recordo amb precisió el títol. Quedem que ja m’ho miraré i passaré demà.

És el diluvi. L’aigua no respecta els texans i em puja cames amunt. Les bombetes de les parades fan pampallugues. La Joana em truca per dir-me que es troba a la planta tercera del Corte Inglés. En la darrera parada, el llibreter, fins ara impertèrrit, descreua un braç i es toca la barbeta quan passa la noia del paraigua.

La pluja minva. Al vestíbul del metro de Verdaguer agafo un tastet de Maletes perdudes de Jordí Puntí.

Calma. La lluna creixent surt i s’amaga. En la paret de darrere de l’ordinador ha buscat refugi una falena.



3 comentaris:

Rita ha dit...

Hi volia anar jo avui, però l'aiguat m'hi ha fet repensar. Potser demà...

vpamies ha dit...

Em sembla que l'aigua ens va xopar a uns quants ahir a la tarda! Quatre hores no van ser prou per fer tot el recorregut sencer. Hi ha tant per mirar i remenar!

Ara, cal mirar bé i comparar, que hi ha diferències de preu molt substancials!

pere ha dit...

Ja ens diràs què tal, Rita. Jo avui hi he fet una volta selectiva.

Ostres, Víctor, et devies llegir tots els lloms. Jo ja no tinc tanta paciència.
De tota manera, cada any hi ha menys parades i si no fos per la complicitat, la fidelitat, el contacte humà, i la possibilitat de la sorpresa, em passaria el temps equivalent mirant pantalles d'Iberlibro.