30.9.10

elegia de setembre

Tal com vam quedar, avui, darrer dia del mes de setembre mato les capçaleres de record de l’estiu, tot i que en deixo alguna en reserva per si en algun moment, quan el fred de fora sigui intens i la calefacció de casa em recordi vagament una espurna de la calor i de la despreocupació dels dies llargs, em ve bé tornar a les imatges de la platja per estimular el record o conjurar un futur hipotètic.




Em pregunto com és que no he fet cap apunt a partir d’aquestes imatges que a voltes, com la d’ahir, em servien d’il·lustració, segurament críptica, de l’escrit, i en altres casos, com aquesta que clou la sèrie, tenen una història per explicar o poden ser l’origen d’un conte inventat –de fades o gore, no importa- per entretenir. No en sé la resposta.



En fi, tot plegat el setembre ja no és el que era. No és el meu setembre d’infantesa o adolescència, de pàmpols rugosos i raïm arrancat gra a gra i, lluny, la mar. Ni el de més gran a la Barcelona on tot era possible i el curs començava a l’octubre. Ni el de després, que ja no definiré. Però els setembres tornaran –quants?-i... qui sap?

7 comentaris:

Rita ha dit...

Hi ha molta gent que ja no recorda que el curs començava a l'octubre. Recordo com em vaig enfadar quan el van avançar a mitjan setembre... :P

kika ha dit...

trobaré a faltar aquestes capçaleres de mar ... m'han fet molta companyia, aquest més qeu m'he passat encara hipnotitzada de les mars d'aquest estiu :-)

Pais secret ha dit...

A mi també m´agradaven les capçaleres, eren un post més sense paraules i permetien inventar històries, converses i sorolls.També em picava la curiositat de reconèixer-hi algun conegut...però no, les úniques que em sonen són dues senyores molt formoses amb banyador negre, però em sembla que hi són a totes les platges, caminant al llarg de la riba.
El setembre m´ha passat volant com passen tots els setembres i ara, de caps a l´octubre que també està bé si arriba suau amb tots els matisos tardorals.Segur que les capçaleres i les teves paraules hi faran joc.

Arare ha dit...

Pere, que ahir era sant Pere de blog i em vaig oblidar de felicitar-te!!!

Per molts anys!!!!

avui sóc a l'Empordà però no hi ha tramuntana. Petonets des del cap de Creus

pere ha dit...

No me'n parlis Rita! I pensar que un any vaig començar, excepcionalment, al novembre.


Kika, em plau que els meus mars t'hagin ajudat a recordar els teus. Ja tornarem a tenir-los en viu dintre de... UF!

Gràcies per venir a mirar-les, A. I estic content que hagis pogut imaginar alguna història a partir d'aquest petit món que tu ja coneixes. Les senyores les porto sempre amb mi, però cada vegada tenne menys ganes de venir perquè diuen que les hauria d'avisar a la primavera. Un dia em pelaran :-)
Tot em passa volant ami, excepte alguns instants interminables.
I gràcies per la teva confiança, però la tardor m'agafa amb tantes coses per fer i tan poques al cap.

Gràcies, gràcies Arare ;-)
El teu esment del cap de Creus i de sant Pere em recorda el monestir amb el nom del segon: fantàstic!
Petonet des de l'Eixample, a la vora de la Sagrada Família.

Arare ha dit...

la setmana passada vaig ser a Sant Pere de Roda... ja en parlaré (o com a mínim, potser penjaré alguna foto)

pere ha dit...

Doncs si en parles potser dialogarem una mica, Arare.