M’adono que fa temps que no parlo de política(?) en el bloc i que quan ho faig és de forma anecdòtica, sense intentar analitzar –que me’n sortís seria una qüestió dubtosa- els temes globalment i en els seus matisos. Avui crec que continuaré pel mateix camí dels fets petits, marginals.
No sé quanta gent farà vaga al meu centre de treball, però, si les coses no han canviat gaire en els darrers dies, dubto que arribin al 20%. No em sembla ni bé ni malament, tothom té dret a exercir el dret de vaga o a treballar. Però en altres èpoques segurament s’hagués organitzat una assemblea pels propis professors del centre per tal de discutir sobre els motius de la mobilització i després de les intervencions s’hagués arribat a conclusions i accions unitàries o no.
M’explica la Joana que aquesta tarda, al mercat, ha parlat amb l’ama i les dependentes de la polleria sobre què farien demà. Li han dit que mirarien d’obrir, però que depenia dels piquets, que encara que no havien actuat mai violentament ... Li han continuat dient que potser algunes parades ja no obririen perquè no els arribaria el material dels grans proveïdors. Han acabat dient què les deixessin treballar en pau. En tornar cap a casa, la Joana s’ha trobat una botiguera del barri que s’ha estranyat que li preguntés si feia vaga: “és clar que no”.
A nit he trucat la meva germana; a la seva feina la situació serà similar a la de la meva.
No tinc cap altra informació propera i aquestes dades són insignificants, però segurament podrien aplicar-se als entorns de moltes persones que no surten als mitjans d’informació. I de les múltiples conclusions que es podrien extreure només en deixo la primera, la prèvia, que ni tan sols ho és: Com és que aquesta gent, i jo m’incloc, a qui d’una manera o d’una altra afecta i afectarà la reforma laboral no parla extensament del tema i de la conveniència o no d’una vaga?
Demà (avui) tindrem xifres, interpretacions polítiques, econòmiques i socials, vencedors i vençuts, segons les òptiques, però la desconfiança, l’escepticisme, el desencís, el ja s’ho faran, continuarà a la divisa de molta gent de cada dia sense història pública, fins i to sense bloc. Per què?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Perquè venim d'una època molt poc realista, amb moltes expectatives i esperances i ens hem desenganyat i costarà molt de remuntar. Els sindicats s'han convertit en uns funcionaris més i el sistema educatiu ha generat la desunió entre la gent i, encara pitjor, la indiferència. Tot plegat, vaga inclosa, és teatre i la realitat va per una altra banda.
Per cert, ja he demanat el llibre sobre Barcelona...
doncs perquè la vaga s'hauria d'haver convocat abans de ser aprovada (i pactada amb els sindicats) la llei. i tots fent de titelles dels uns i dels altres, amb menys euros a la butxaca. i molta gent no farem vaga perquè el nostre empresari prou pena té en arribar a final de mes amb la situació de precarietat i la indefensió que pateix el petit empresari. o sigui que, imagino, la vaga la faran els que no pateixen perquè els fotin al carrer i els que s'hagin "convençut" gràcies a la tasca "informativa" dels piquets.
doncs perquè ningú es fia de ningú i tothom escombra cap a casa seva. hi ha qui escombra molt i hi ha qui escombra poc, però tothom escombra el que pot!
encara que les coses estigui així, desitjo que passis un dia molt feliç avui! :-)
A HORES D'ARA VAGA...PERQUE? AVANS I AMB SINDICATS LLIURES,NO FUNCIONARIALS,POTSER SI...PERO ARA?
FER EL TITELLA,NO GRAÇIES. SI QUATRE "LIDERS DE PA SUCAT AMB OLI"AMB EL SOU BEN SEGUR,VOLEN FER EL PARIPE,AN MI QUE NO I CONTIN.
JUGANT AMB BCN,
Jo, que com tu he patit retallades, i encara les que ens amenacen, doncs he fet vaga, i consti que em costa molt fer-ne, n'he fet poques... però penso en els meus fills, en els qui no poden exercir el seu dret a treballar, que no en tenen de treball...
Posiblement és força com dius, Júlia, però potser és hora de replantejar-se si no el món, al menys la realitat a través de la paraula en grup.
Què puc afegir, Clidice? Les teves raons també em semblen convincents, tot i que hi deuen haver molts casos l'hora d'enfrontar-se amb una vaga i encara deuen quedar persones de bona fe.
Aquesta és la qüestió, kika, el que dius i el subjecte que fas servir: "tothom". I ara la pregunta és: fins al final dels segles? Resposta impossible i final que no podem preveure.
Gràcies pel desig, ho he intentat :-)
CONTINUO DONANT LA RAÓ, SEMPRE AMB MATISOS. SEGURAMENT AQUESTA ÉS UNA PERCEPCIÓ GENERAL -JO LA TINC SOVINT- QUE CORRESPON A UNA REALITAT MUNDIAL.
Zel, avui no paro d'estar d'acord amb els que heu deixat les vostres paraules aquí. De tota manera no deixo de pensar que sempre fem tard i que permetem més del compte.
Publica un comentari a l'entrada