28.9.10

inanitats (XXIII)

La tramuntana,
després de la tempesta,
mostra la lluna

5 comentaris:

Pais secret ha dit...

Té molts treballs aquest comiat d´estiu la tramuntana desfent cotons. És una lluita diària i un espectacle. Hi ha dies que guanya i ho deixa tot net com una patena i d´altres que cessa i deixa que els núvols descarreguin un ruixat, però perquè ella vol, no ens penséssim pas...
Veig que amb la lluna també hi juga de nit.Molt maca la foto.

Pais secret ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Arare ha dit...

la foto és preciosa, el haiku, també (o el poema, o comesdigui)

la tramuntana sempre m'ha esverat, a mi, no m'estranya que els que hi conviuen els diguin que n'estan tocats!

les fotos de la capçalera del teu blog no tenen mai desperdici. Se t'ha acudit, alguna vegada, fer un blog d'exposició amb totes les capçaleres que has anat traient? valdria la pena que et plantegessis la idea: tindries molts admiradors!

Rita ha dit...

La veritat és que els cels de l'Empordà són espectaculars. Jo no paro de fer-n'hi fotos.

Vas veure en Punset ahir? :-)

pere ha dit...

A., i jo que aquí, A Barcelona, em perdré tots aquests treballs tramuntanals, però com a mínim em va agradar veure com actuava l'altra nit.
I si t'hi fixes bé, també hi jugava Júpiter. Gràcies :-)


Gràcies, gràcies, Arare.
Jo estic doblement tocat: per la tramuntana al nord i pel vent de dalt al sud. És per refer-me que passo la major part del temps a Barcelona.
I ja em tornes a afalagar. Tu sí que em tractes bé. La veritat que alguna vegada he pensat, fer un recull de capçaleres aquí mateix, però seria molt llarg, moltes no sé on són, la resta estan desorganitzades. Potser és que la gràcia és també que siguin efímeres, provisionals, no ho sé.

Són espectaculars, Rita i de vegades és difícil triar entre cels i terra, és clar que si ho podem tenir tot... :)
I tant que el vaig veure! Om aconsegueix uns programes molt bons, amb el ritme adequat a cada personatge i amb una visió que em sembla nova. Algun dia en parlarem.