Un dels avantatges més importants, decisiu en la meva opinió, de la digitalització de les aules és l’ús de la pissarra digital. Per fi deixarem d’anar bruts de guix com si fóssim un simple artista de la Capella Sistina. Davant de la implantació de la pissarra digital, un pensa que tots els avanços del darrer segle, i de l’anterior, en el camp de l’ensenyament són fets irrisoris.
No tinc cap dubte que en els llibres que s’escriuran sobre la història de l’educació i l’ensenyament al nostre país, les aventures del conseller que ha fet possible aquesta fita omplirà tot un capítol i el seu nom hi figurarà escrit en Times New Roman d’or de mida, com a mínim, 8.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ja veus a què hem arribat, l'important no és el que ensenyes sinó amb quin estri estrany ho ensenyes. Sort que m'han agafat jubilada i no hauré d'escriure amb el dit en aquestes horribles pissarres electròniques, ni patir per si els nens fan orellons als llibres, visca el guix!
en serio que la pissarra digital és tan guai? vols estàs de conya, no? vols dr que serveix per res? ens ho podries explicar... potser...
ai colla de descreguts! no adorar el nou déu! :P
(i que consti que les pissarres digitals molent un munt, però jo sempre havia cregut que l'important en una classe era el que tenia el mestre entre les orelles, no sé pas perquè, coses que s'afigura una)
Més que les pissarres digitals, crec que hi ha altres temes molt més importants a resoldre per a sortir de la cua d'Europa en matèria educativa. Dubto que aquestes pissarres, a part d'evitar quedar brut de guix, serveixin per això.
Oh, no, no s'escriu amb el dit, Júlia, sinó amb un punter, una mena de ratolí. Ja t'aniré explicant les meves experiències quan deixi definitivament el guix.
Kika, encara estic a les beceroles de la pissarra digital; de moment només m'han impartit una hora de classe per saber fer-la anar, però em sembla que hi podré fer virgueries. Em pensava que tu ja dominaves el tema. Ja aniré dient a mesura que descobreixi les seves merevelles.
Clidice: el mestre, el mestre... El que importa es tenir distrets els alumnes a les pantalles i com més dinamisme millor, no sigui que s'adormin o protestin perquè les escoles no els donin el que ja tenen a casa.
No sé què dir-te, Albert. Vaig sentir que l'Ernest Maragall deia que vénen (o era vindran?) d'arreu d'Europa a copiar la nostra digitalització. Temes més importants per resoldre? No n'he sentit parlar.
Publica un comentari a l'entrada