Per a l'A., exiliada voluntària, a qui, n'estic segur, li hagués agradat veure-ho i viure-ho.
Deia (dèiem, dèieu) en parlar de la sardana: només els més grans hi participen, on són els joves? Ah, aquests vells sorneguers confabulats! El joves estaven ballant en un altre lloc, potser no ben bé sardanes, però sí la música d’un dels compositors més populars de tots els temps: Vicenç Bou. Mentre els més vells feien veure que a penes podien moure els peus –pura dissimulació- , devien pensar que a la nit homenatjarien, l’autor de Llevantina, El saltiró de la cardina (Pageseta moreneta vull cantar-te una cançó...), Torroella, vila vella... Ells sabien que la música de Bou podia interpretar-se i ballar-se com no s’havia tocat ni ballat mai.
A dos quarts de deu a penes quedava cap cadira lliur a la plaça, mentre a l’escenari, situat en el mateix lloc que el dia de sant Genís havia tocat la cobla, s’acabaven de donar els darrers retocs a l’escenari. Sona la tenora i comença l’espectacle Inaudit Vicenç Bou que celebra en estrena mundial (cal considerar l’actuació anterior de Palafrugell una preestrena) el 125è aniversari del naixement del compositor (1885-1962). I es van desenvolupant els quadres lligats per la música i per les veus en off que donen petites pistes biogràfiques i musicals.
En la mateixa plaça que Vicens Bou havia estrenat i intrpretat tantes sardanes, l’Esbart Montgrí, agosarat, sensacional (ens hagués agradat també veure els seus peus), ens demostra que Vicenç Bou és ben viu, que encara és capaç d’emocionar la gent, que encara pot fer aixecar-la de les cadires per cantar i intentar ballar la sardana final, ara sí, a la manera més clàssica, mentre una tramuntaneta reparadora fa el cel més diàfan.
Bé pels dansaires, pels músics, pel guionista, pels diversos directors, pel vestuari... Ja els plouen els contractes a aquests joves que dediquen el seu temps de lleure a explicar que res no desapareix sinó que es transforma?
P. S. Demano disculpes perquè el vídeo no fa justícia a l’espectacle (recordo que tots els vídeos de Youtube es poden veure a pantalla completa a base d'anar clicant). Dels caps, no en tinc la culpa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
De fet, el ball popular de la sardana no és pas tan antics i també hi havia detractors -a banda de les discussions entre els diferents tipus de sardana- que consideraven que l'Empordà havia monopolitzat el tema dansaire, fetn que es perdessin molts altres balls tradicionals, com va passar durant un temps amb la jota de l'Ebre.
A les ballades populars del Tradicionàrius hi havia molt de jovent i potser caldria diversificar el tema una mica. Certament, els intents innovadors sempre han trobat moltes reticències per part dels dogmàtics.
Crec que com en el cas que esmentes hi ha molta cosa per redescobrir, ara també caldria renovar el món de l'havanera, que ja carrincloneja.
Els Esbarts bons haurien de tenir més promoció, recordo els gloriosos anys del Verdaguer i un meravellós muntatge que vaig veure aleshores, 'L'envelat', fa un parell d'anys en vaig veure un altre a Barcelona d'un bon esbart, també, que evocava la vida als balnearis noucentistes. La llàstima és que de tot això gairebé ni te n'assabentes.
I tant que sí Pere, gallina de piel, sobretot al final...des del tamariuà fins a les Dunes.
Moltes Gràcies.
Quines coses que em perdo! No els havia vist de molt de temps i potser aquests nois i noies són els fills dels que jo veia.L´he trobat elegantíssim l´espectacle i molt fresc, no té res a veure amb els folklorismes tronats de faixa i barretina.Segur que en Vicentet n´estaria orgullós.
(Ei, molt fina també la propaganda subliminal i les ombres dels ballerins a la paret ;-).Ets un crac!)
Un petó ben fort.
És així, Júlia, ja en el principi del temps de les sardanes hi havia sseguidors i detractors de determinats compositors, de determinat tipus de sardanes. Ara, és clar, les varietats de les sardanes no tenen gairespolemistes, ja fan prou de ballar-les els seguidors.
I també és veritat que "la dansa empordanesa" s'ha volgut concevrtir en dansa nacional i sense proposar-ho ha actuat de fre d'altres tradicions musicals.
De tota manera, cal recordar que tots els balls evolucionen i acaben per desaparèixer o per quedar per la història o el record en moments concrets: pert què hauria de ser diferent la sardana interpretada gairebé com en els seus inicis?
I tens tota la raó, en aquest món nostre superinformat i publicitat se'ns repeteixen informacions fins a l'infinit i alguns esdeveniments queden en el més absolut anonimat.
Sabia que t'agradaria, A., i que t'ho haguessis passt molt bé, però ja veus, jo t'ho serveixo en pantalla :-)
I tant que és un espectacle modern, tot i conservar l'essència antiga. I fa de bon veure com els joves (potser alguns d'ells fills dels que tu coneixies) continuen ballant i fent evolucionar el ball a partir de les noves sensibilitats.
Si el tornen a fer prop de casa teva, cal que hi vagis, i si és amb companyia, millor.
Gràcies, gràcies, em faràs enrogir :-)
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada