Dec ser dels pocs del meu petit grup internàutic explícit o implícit que mira la televisió més o menys indiscriminadament, de manera que potser hauria de concloure que aquest apunt o bé serà críptic per a qualsevol possible lector habitual o bé té una altra intenció que se m’escapa si no la penso una mica, cosa que ara no faré.
Avui m’he mirat per segona vegada consecutiva el programa de TV3 El convidat, d’Albert Om. M’agrada Om i la seva idea, que no sé, ni m’importa, si és original. La setmana passada va (vam) conviure breument amb la Teresa Gimpera i avui ha estat amb Andreu Buenafuente. M’ha semblat que l’únic que tenien en comú els dos personatges era un gos, de raça diferent, i el fet que ambdós comparteixen –van compartir?- popularitat..
No cal dir, però ho dic, que em sento molt més proper i més interessat per la Teresa Gimpera i que en Buenafuente em cau lluny. Atribueixo aquest fet a una qüestió exclusivament generacional –no sé si sé mentir- i potser m’hauria de preguntar-me en quina mesura el mèrit o el demèrit és de l’Albert Om.
L’únic que li envejo a l’Andreu són les cases: Déu, quines vistes! De la Teresa, començaria i no acabaria.
EMILI DICKINSON
Fa 1 hora
7 comentaris:
Jo també me'ls he mirat tots dos i m'han agradat força.
Tant de la Gimpera, com avui d'en Buenafuente, potser el que més m'ha quedat és la relació de parella que tenen. Semblen prou maques les dues.
Les cases del Buenafuente tampoc estan gens malament. La de Cabrera sobretot...
Es un programa distret i ben travat, evidentment jo també em quedo amb la Gimpera, per qüestió generacional i perquè té aquella saviesa que només donen els anys i que en Buenafuente tindrà quan arribi a la seva edat, (avantatges de la maduresa), cosa que potser ja no veuré. Jo em quedo amb el pis, modest fins i tot, en aparença, de la Gimpera, les 'grandeurs' no em van.
Crec que també anirà a veure el Pau Riba, això sí que promet.
doncs jo sóc de les no miro gaire la tele... cada cop menys. abans sovint veia el telenotícies, però ara que s'acosten les eleccions fa més angúnia que mai!
d'aquest programa n'he sentit molts elogis ja. i quasi tothom pensa que és l'om qui fa que l'altra gent sembli fantàstica... l'hauré de veure!
el vaig enganxar ahir, me n'havien parlat bé i veig que és un producte prou digne, l'Om en va aprendre molt a les tardes a TV3. No valoraré els convidats perquè totes les persones tenen coses interessants, el Buenafuente ens podía semblar una mica pretensiós, però és una persona de la qual en depenen 400, i en una feina creativa, em sembla normal que, si pot, visqui una mica com vulgui. Ja li vagarà de fer-se l'auster, hi ha temps per a tot en aquesta vida.
He vist les dues emissions i m´han agradat.Potser m´han venut garses per perdius però tant l´un com l´altre m´han semblat prou sincers.
També he de dir que soc una mica tafanera i a més del que diuen m´agrada veure com i on viuen ( diuen moltes coses les cases de qui les habita).Però el que m´agrada més és l´Albert Om...Que lluny queda aquell programa de Julià Peiró "La casa dels famosos"!
L'Om té quelcom que dignifica aquest programa: elegància,respecte (i fins i tot complicitat) cap els personatges i una manera quotidina de fer que fa que el programa entri de forma plàcida a l'espectador.
Tenia por que fos "La casa dels famosos 2" però com molt bé ha dit la Clídice, l'Om n'ha après molt de fer televisió en els darrers anys.
L'entrevista en moviment és un gènere que si està ben fet pot donar bons resultats com a retrat d'un personatge. Penso que té similituds amb el "Bestiari il·lustrat" per allò de compartir unes hores vitals amb un personatge i el seu entorn.
El programa amb Pau Riba també penso que promet i el de Mossèn Ballarín també.
Penso que si el programa funciona, fins i tot pot tenir una segona temporada.
L'Om fa un bon programa, Rita. És veritat, jo també vaig tenir la mateixa percepció de les parelles.
El que dia, no m'importaria passar uns dies a qualsevol de les dues cases... per les vistes, és clar.
Sí que és un bon programa (no li busquem defectes), Júlia, i amb els ritmes adequats a cada personatge.
Quant a l'edat, ja en parlarem. Ja saps que els anys tornen savi o tornen neci. Sigui com sigui, Om, que és molt empàtic -i bon periodista-, aconsegueix un acostament que s'agraeix.
Ja ens diràs què t'ha semblat el programa, kika. Om és bo i encara ho sembla més en aquest món de tants periodistes depredadors que no se n'amaguen.
Repeteixo la impressió i el convenciment, clidice. Om fa molt bé la seva feina, que consiteix en una bona tria i a deixar que els seus personatges vagin desenvolupant els moments.
Seguraments tens raó amb el que dius de Buenafuente. Jo no afegiré res.
Són dos bons episodis, A., que creen complicitat amb l'espectador. Segur, segur, que hi ha moments que no sortiran mai en les vides que Om presenta, però tampoc no els hi demanarem. a la fi no deixa de ser una distracció, un acostament amable.
Uf, "La casa de los famosos", un periodisme completament diferent, superficial, només de cases i famosos, amb poca ànima.
No se m'acut comentar res del que dius, Gabriel, només afegeixo la meva firma al final.
Publica un comentari a l'entrada