dispersió de diumenge de setembre

Dia clar de cel blavíssim, precursor dels que vindran.

Penso en la primera vegada que vaig parlar amb Labordeta a la sala Villaroel en acabar el recital. Aconsegueixo recordar ben poca cosa. Era el temps de la revista “Andalán”, que aquest any s’ha tornat editar en virtual, i algú m’havia dit que Labordeta em podria posar en contacte amb alguns especialistes de l’estat de la llengua a la Franja. Parlem una estona i em dóna noms que ja no recordo; posteriorment el meu interès sobre el tema es refreda. Per molt que ho intento, no aconsegueixo recordar l’any del recital. Veig que més de tres-centes persones han mirat el primer vídeo –precipitat- que vaig muntar per a l’apunt d’ahir i que alguns han deixat comentaris, i em resulta estrany.

Passo la tarda preparant una mica de feina de la setmana. A l’hora del Barça em connecto a Internet i miro de tant en tant com va el partit a través d’una emissora de parla portuguesa. Quan substitueixen Iniesta, el públic l’aplaudeix, més que a Villa: és l’heroi de la “roja”. Aprofito la connexió per buscar si s’ha publicat Avicena en català, però no m’ho sembla -tampoc en castellà-; em refereixo al seu Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb. Copio dues estrofes d’Arnaut Daniel: “L’aura amara..." i repasso la vida de Raimon de Miraval segons una razo d’Huguet de Mataplana que no afegeixo a l’apunt.

Abans de sopar pujo i baixo el Passeig de Sant Joan. Al costat de la font de la Caputxeta (no sé si Sagarra deixarà algun llibre avui) saludo una alumna que juga a futbol. Demà ens veurem.

A la tele diuen que el dijous i el divendres plourà. Ja ens ho confirmaran.