dels crients i dels ateus

He llegit als diaris d'aquest darreres dies diversos titulars de les manifestacions papals: la disculpa verbal, poc efectiva i per tant inconsistent, sobre la pederàstia eclesiàstica, la proposta de testimoniatge cristià en la política, que no comentaré, i el retret als ateus.

Aquest any m’ha tocat per segona vegada fer Alternativa a la religió, una matèria d’una hora setmanal que a secundària cadascú es munta al seu estil. En el meu cas he partit de la hipòtesi que els meus alumnes de segon de l’ESO, malgrat que desconeixen els misteris del catolicisme –qui coneix els misteris?-, són profundament religiosos, encara que potser ells mateixos no en són conscients.

Vam començar recordant el concepte de religió en la primera accepció del DIEC, el llibre essencial, i no obstant discutit, de la nostra comunitat: 1 1 f. [LC] [RE] [AN] [FS] Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment s’identifica amb un o diversos déus.

En la definició hi havia dues paraules que necessitaven una ampliació conceptual: sagrat i déus. Em va semblar que podíem començar definint la primera i vaig tornar a recórrer al diccionari: 1 2 adj. [LC] Digne del màxim respecte. Per començar ja en teníem prou i vaig demanar els meus alumnes que em diguessin què reconeixien com a sagrat, és a dir, digne del màxim respecte. Van anar concretant sense ordre alfabètic:

La vida.
La igualtat de drets entre totes les persones.
El medi ambient.
La llibertat d’expressió.
La família.
La vivenda digna.

I van anar continuant amb un seguit d’idees heterogènies que hauran de demostrar que són respectables durant les properes sessions. Estic segur que al final arribarem a la conclusió que les nostres religions són múltiples, però compartides o compatibles, i que els déus (i no deixarem de recordar els falsos déus), potser menors, però també misteriosos, difícilment identificables, presideixen les nostres vides. En definitiva, estic segur que conclourem que tots som deistes (1 3 m. [LC] [RE] Persona o cosa que es té en màxim respecte o consideració, per damunt de qualsevol altra.), però no li comunicarem al Papa de Roma, perquè capficat com està en el seu únic Déu i les seves interpretacions, difícilment acceptaria les nostres religions i ens continuaria considerant ateus. I qui sap si ens excomunicaria, cosa que possiblement no ens faria ni fred ni calor perquè continuaríem pensant que les nostres creences són sagrades en la mesura que tot allò que és humà ho pot ser.