si jo fos més jove...

Si jo fos més jove –no sé quants anys més jove-, en llegir la notícia del tancament de la llibreria Ona (aquí, aquí, i aquí) m’hagués empescat una solució irreflexiva, immediata i definitiva. Hagués pensat, per exemple, que amb deu euros per català –posem-li cinc per als menors d’edat i jubilats i la voluntat en el cas dels aturats- podríem muntar una llibreria-cooperativa de collons, la nostra llibreria. Si jo fos més jove –no sé quants anys més jove-, com que tindria temps per a tot i seria visceral, correria pobles i ciutats, carrers i cases per demanar aquests deu euros (potser més i potser menys, segons els casos) i per demanar que m’ajudessin a recollir-los, que pesarien molt. Si jo fos més jove –imagino que uns quants anys més jove-, faria proclames, amb arguments romàntics i alguns de raonats, en què demostraria que no es podria tancar la llibreria Ona. Si jo fos més jove –tant jove que no sabés res de les lleis del mercat i dels sistemes de gestió dels negocis- tindria el convenciment que la llibreria Ona continuaria on és simplement perquè m’agradaria anar-hi a fullejar llibres i a escoltar presentacions (potser de llibres en compraria pocs perquè no tindria gaires diners, però, on poden anar els joves si no és a les llibreries?). Si jo fos més jove –molt més jove-, potser m’enamoraria d’una llibretera –mirades furtives- que seria jove com jo, o potser no tant, i de cap manera em permetria perdre-la de vista. Si jo fos més jove...

Si jo fos més jove, si jo fos més jove... Si jo fos més jove –temps era temps- escriuria a les nits pàgines apassionades, precipitades i absurdes en defensa de causes perdudes que quan fos més gran –molt més gran- m’ocuparien, potser, una espurna en la memòria.

És clar que si jo fos més jove, tindria tantes coses noves a fer cada dia que no em preocuparia gaire si tanca una llibreria... si no fos per la llibretera desapareguda.