El meu amic m'assegura que les fotos que ha fet just abans de travessar la frontera no tenen cap manipulació. Me'l miro amb una mica de desconfiança, però tampoc no m'estranyaria gaire: els nacionalismes francesos de moment no fan perillar l'estat centralista i tenir al sud un estat democràtic ja els va bé; en realitat segurament no els fa ni fred ni calor.
Aquesta tarda parlava amb un petit empresari sobre l'estat de la qüestió i hem anat a parar a les peles -vull dir dels euros- en el futur més immediat. Em deia que en aquest aspecte des d'aquí es pot fer ben poca cosa, que els moviments econòmics ens venen mediatitzats per Madrid o per Europa. No deixa de tenir raó, però penso que malament si només ens fixem en l'arbre, el reguem i en tenim cura, i permetem que ens vagin cremant el bosc. Compte, que Catalunya és una abstracció formada per uns quants milions de catalans ben concrets.
4 comentaris:
França ja s'ha cuidat d'esberlar els seus possibles nacionalismes amb molta més habilitat i crec que no els fa cap gràcia tenir una Catalunya independent al sud, no ens enganyem.
Mira, parlant del tema...
http://elcafedeocata.blogspot.com.es/2012/10/francia-la-independencia-catalana-y-la.html
M'agrada... l'expressió: l'abstracció ben concreta.
Júlia, potser no els fa cap gràcia, però no crec que els tragui gaire la son.
(ara me n'hi vaig, al cafè)
O no, macondo? Que ho oblidem massa, i ara, més.
Publica un comentari a l'entrada