31.10.12

sacralització

Ahir, pujant per la Rambla de Catalunya, vaig veure en un altaret de l'aparador d'una de les antigues ferreteries del passeig un reclam que pot tenir múltiples explicacions, però que, d'entrada, només em van portar a una conclusió lògica: la gent no compra caixes fortes per guardar diners.


A partir d'aquí les hipòtesis poden ser ben variades: la gent no té diners, la gent els guarda als bancs, la gent els desa en els llocs de casa que considera més protegits, els qui poden ja els tenen a Suïssa o en qualsevol paradís fiscal, es vol fomentar l'ús de dues caixes fortes...

És clar que a la ferreteria potser pensen que en aquesta societat cada vegada més virtual les vides de molta gent giren a l'entorn de l'ordinador -un déu benèvol i exigent, omniscient i omnipresent- i la seua desaparició significaria un buit existencial que ni tots els diners del món podrien reparar amb la rapidesa que volem actualment. No m'estranyaria. I qui diu l'ordinador diu el mòbil o la tablet o qualsevol altre giny digne d'adoració.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Jo no tinc gaires aparells d'aquests tant dignes d'adoració... només puc parlar del mòbil (normalet i sense connexió a internet, ni res d'especial) i del meu portàtil.

Crec que sobreviuria amb pocs inconvenients si hagués de prescindir del mòbil, però reconec que no podria viure sense l'ordinador. O bé em costaria molt. O sigui que sí, el tinc ben sacralitzat.

UF! No podria viure sense ell. :D

Carme Rosanas ha dit...

Tot i així... tampoc em compraria una caixa forta ... això segur!

Olga Xirinacs ha dit...

No cal la caixa forta. Només que notis olor de socarrim al disc dur, tot a fer punyetes i a celebrar dia de difunts per tota l'obra perduda.

miquel ha dit...

Jo sóc molt de màquines, Carme. Ja veus que l'ordinador per a mi és el pa de cada dia, i més de cada nit. A vegades aquests petits deus són molt egoistes i exigents. En podria prescindir?

Uf, Olga, ja he llegit alguna vegada les teues lluites amb aquests déus menors que en el moment més inesperat s'autoimmolen.