A partir d'aquí les hipòtesis poden ser ben variades: la gent no té diners, la gent els guarda als bancs, la gent els desa en els llocs de casa que considera més protegits, els qui poden ja els tenen a Suïssa o en qualsevol paradís fiscal, es vol fomentar l'ús de dues caixes fortes...
És clar que a la ferreteria potser pensen que en aquesta societat cada vegada més virtual les vides de molta gent giren a l'entorn de l'ordinador -un déu benèvol i exigent, omniscient i omnipresent- i la seua desaparició significaria un buit existencial que ni tots els diners del món podrien reparar amb la rapidesa que volem actualment. No m'estranyaria. I qui diu l'ordinador diu el mòbil o la tablet o qualsevol altre giny digne d'adoració.
4 comentaris:
Jo no tinc gaires aparells d'aquests tant dignes d'adoració... només puc parlar del mòbil (normalet i sense connexió a internet, ni res d'especial) i del meu portàtil.
Crec que sobreviuria amb pocs inconvenients si hagués de prescindir del mòbil, però reconec que no podria viure sense l'ordinador. O bé em costaria molt. O sigui que sí, el tinc ben sacralitzat.
UF! No podria viure sense ell. :D
Tot i així... tampoc em compraria una caixa forta ... això segur!
No cal la caixa forta. Només que notis olor de socarrim al disc dur, tot a fer punyetes i a celebrar dia de difunts per tota l'obra perduda.
Jo sóc molt de màquines, Carme. Ja veus que l'ordinador per a mi és el pa de cada dia, i més de cada nit. A vegades aquests petits deus són molt egoistes i exigents. En podria prescindir?
Uf, Olga, ja he llegit alguna vegada les teues lluites amb aquests déus menors que en el moment més inesperat s'autoimmolen.
Publica un comentari a l'entrada