Anem a veure Blancanieves a l'Alexandra. Poca gent. La pel·lícula m'ha semblat magnífica. No en parlaré, ja ho ha fet altra gent, la Júlia, per exemple. Necessitaria veure-la una altra vegada perquè m'he quedat embadalit en alguns moments en el contingut visual -quina orgia de plans i d'imatges!- i en la reflexió de la necessitat del blanc i negre per expressar-les. I m'ha passat una cosa semblant amb la música. Sobre la banda sonora, he llegit una opinió posteriorment, de la qual copio un paràgraf (aquí el text sencer), que em confirma en la necessitat de revisió:
¿Es mala la música de Vilallonga? Pues no lo creo. Al contrario, es elaborada y sofisticada, y lo es incluso bastante más que la de Bource. Pero el cine no demanda buena música sino música útil, y Blancanieves está llena de escenas musicalmente desperdiciadas, no por mala música sino por música muy apagada, gaseosa, distante… ¿es mala la banda sonora de Vilallonga? (entendida conceptualmente). ¡Pues tampoco! Pero es insuficiente, poco decidida y no muy valiente: será recordada y hasta premiada por sus temas folclóricos, pero desde luego no por su inexistente contundencia dramática o por la coherencia del conjunto.
En fi, qualsevol altre dia serà; ara ja és hora d'anar a dormir, encara que Alfonso Vilallonga em canti aquesta cançó:
ILLA HA BEGUT OLI... DE JAÉN
Fa 9 minuts
2 comentaris:
A mi em va agradar tot, la música també, em va semblar excel·lent, és clar que no sóc 'experta'.
Què puc dir? Ganes de tornar-la a veure?
Publica un comentari a l'entrada