Llegeixo (o escolto) dos poemes sobre la humanitat gairebé al mateix temps i sense pretendre-ho. El primer, de Raymond Queneau, que imagino que aquí, no sé a França, és poc llegit, i més recordat per la seua prosa que per la seua poesia. De fet, segurament tots els membres de l'Oulipo són poc seguits o marginals en aquest moment. El poema pertany a L'Instant fatal (1946) i no cal dir que si el copio és perquè em sembla una reflexió intemporal sobre l'espècie humana.
L'espèce humaine m'a donné
le droit d'être mortel
le devoir d'être civilisé
la conscience humaine
deux yeux qui d'ailleurs ne fonctionnent pas très bien
la nez au milieu du visage
deux pieds deux mains
le langage
l'espèce humaine m'a donné
mon père et ma mère
peu-être ds frères on ne sait
des cousins à pelletées
et des arrière-grands pères
l'espèce humaine m'a donné
ses trois facultés
le sentiment l'intelligence et la volonté
chaque chose de façon modérée
l'espèce humaine m'a donné
trente-deux dents un cœur un foie
d'autres viscères et dix doigts
l'espèce humaine m'a donné
de quoi se dire satisfait.
Una mica més tard escolto Pepe Garcia, més conegut com “Lo Canalero”, que encara no té pàgina a la Wiquipèdia. Lo Canalero, mort l'any 2004, és un mite entre els cantadors de l'Ebre, dels qui amb una rondalla improvisaven lletres al ritme de jotes. La música de la jota, sempre festiva, acompanyava una lletra que tant podia parlar de casaments com de batejos, d'esdeveniments de la terra, de records del temps; sovint esdevenia de crítica social amb un to moralitzant, mai de revolta, com a màxim, de retret.
Agraeixo a la iruna que em fes arribar les cançons (algun dia acabara d'arrodonir i ens presentarà públicament el seu bloc sobre Lo Canalero, qui sap si amb diferents col·laboracions). Sobre les imatges que veureu si cliqueu el vídeo, són una tria de la humanitat local, la que ens representa; qualsevol adequació del text a la imatge és fruit de l'atzar per molt que algú hi pugui veure alguna relació.
ILLA HA BEGUT OLI... DE JAÉN
Fa 6 minuts
2 comentaris:
ai, miquel... m'emociones. m'emociona que te'n recòrdigues :) del canalero i de les seues cançons, a vegades tan intemporals, com bé dius, i sempre m'emociona tornar-lo a escoltar.
gràcies per este vídeo. me sap mal trobar al canalero i a la rondalla tortosina entre tants polítics (quin contrast d'emocions...), però m'agrada molt la idea de poder barrejar les seues cançons amb imatges.
no sé si mai arrodoniré aquell blog. ara mateix està molt coix, només amb alguna cançó "en directe", quan són "lo tot", i amb lletres incompletes (perquè hi ha paraules i expressions que encara no sé entendre-les) i transcrites com m'ha semblat (que no és que sigue un criteri massa "correcte", suposo), però està obert a qualsevol col·laboració.
http://locanalero.blogspot.com.es/
te dixo aquí la lletra de "la humanitat":
Voldria "puguer" explicar-me
lo que som la humanitat:
tots mos pintem com a savis
i alguns som uns fracassats,
i el que és humil, calla i mira
lo que fa un aprofitat.
Quan veus un que és més que natros,
ia l’anvegem i l’odiem.
Ell de tu ni se n’anfunda
i natros mos andignem.
Después trobem a un que és menos,
ni el mirem ni el saludem.
Hi ha home que és molt obsolut,
tot ho vol assoperar,
i el que tí poqueta força,
a este li toca ascoltar
totes les importunéncies
que aquell li pugue donar.
Sempre mos toca patir,
que la gent som molt astranys,
mos anganyem d’uns als atres
perque nos mos apreciam
i d’hasta els ulls mos trauríem,
igual astranys que germans.
Io a vegades me imagino...
dels hòmens intel·ligents,
molts volen anar als planetes
per vore si troben gent
volen anar a rentar als atres
i aquí no mos antenem.
Io ia hai dit lo meu parer
i vostès l’han ascoltat.
Domés demano una cosa:
tinguéssem humanitat,
no enganyar-mos d’uns als atres
si creiem que ia ham pecat.
una abraçada, miquel
Ahir vaig estar repassant les teues transcripcions i em semblen molt bones; és veritat que a vagades -a mi em va pasar amb aquesta cançó- cal escoltar uns quants cops la seua veu per acabar de captar alguna paraula. Potser el bloc seria més complet si tu mateixa fessis una valoració del contingut de les lletres i de les finalitats de les seues cançons, però tens temps de sobra, quan el tinguis, per fer el que vulguis i com vulguis.
En el meu cas, vaig estar escoltant totes les cançons seues i vaig triar aquesta just perquè acabava de llegir el poema de més amunt de Queneau, que presenta una visió tant diferent i aparentment distant i irònica de la humanitat. No calia posar imatges, però com que sempre afegeixo la música al bloc a través de You Tube perquè hi estic molt acostumat, em va semblar que s'adeia prou amb aquests personatges que també haurien de prendre nota del que diu lo canalero, encara que no li facin cas.
NO sé si algú ha fet algun llibret o treball sobre lo canalero per aquí baix, però ja seria hora.
Publica un comentari a l'entrada