tendències, també literàries

Cada setmana faig una ullada a la llista dels llibres més venuts que porta el diari. Un llistat fet a partir de les dades proporcionades per 15 llibreries catalanes irregularment repartides per tot el territori -predomini de Barcelona capital i cap de Tortosa o de Tarragona, per citar les meus antigues capitals comarcal i provincial. Com que sempre cal classificar, els llibres es divideixen, sense importar si són o no traduccions, en català i castellà i en ficció o no-ficció. Si són traduccions, els llibres solen coincidir força en els dos rànquings lingüístics, de la qual cosa no extrauré cap conclusió.


Habitualment tinc més interès en la consulta dels llibres de ficció, és a dir, novel·les i contes -mai no hi ha teatre, i rarament poesia-, que en els de no-ficció i la seua popularitat em fa interessar per alguna obra que no coneixia que acabaré, o no llegint. De tota manera, des d'una perspectiva subjectiva, els hits dels títols de no-ficció habitualment em produeixen una certa perplexitat, un petit sobresalt.

És veritat que al llarg del temps apareixen entre les obres de no-ficció (a vegades crec que algunes són més aviat de ficció) textos de múltiples gèneres, tal com ha de ser, però sovint s'observen tendències determinades que imagino que responen a moments concrets de la societat, si més no, de la societat que llegeix, o potser a l'intent de les editorials de publicar determinat gènere quan s'adonen que funciona en una empresa de la competència. Fa uns anys, per exemple, una part important dels llibres d'aquest apartat eren de realització personal, d'autoconeixement -jo mai no he volgut saber gaire en detall qui sóc, sempre he preferit el misteri- , d'autoaujuda; els d'aquest tipus van coexistir amb els d'economia (com triomfar amb o en l'empresa, economies alternatives, la culpa és de l'economia...). Aquesta darrera setmana la tendència moderadament majoritària és... Concreto títols:

Delenda est Hispania (2)
Catalunya, a la independència per la butxaca (3)
Sense Espanya (8)
Catalunya: Estat propi, Estat ric (9)

No sé si en properes setmanes apareixerà en el llistat la traducció d'un llibre mil·lenari de plena actualitat (segons les meus notícies, ja és difícil de trobar a les llibreries, a vegades poc previsores). Em refereixo a Llibre de la Creació, que podríem dir que conté en si mateix totes les tendències abans esmentades: tan serveix per a la pròpia introspecció com per solucionar els problemes del país, i qualsevol cosa que se'ns pugui ocórrer. L'únic problema que presenta és que la interpretació no és a l'abast de tothom, però a base de temps... És simplement qüestió de combinatòria:

A través de trenta-dues vies misterioses de saviesa
el Senyor dels Exèrcits ha traçat el seu univers
de tres maneres:
amb l'escriptura, amb el nombre i amb el relat.

Així doncs, es tracta d'anar formant les paraules i de trobar les xifres precises i d'anar-les unint en el discurs adequat.