Jordi Castellanos, un de nosaltres

L'any 1973, amb un franquisme que s'entreveia a les acaballes -ja s'havia extremunciat tantes vegades-, però ben viu, va aparèixer la Guia de la literatura catalana contemporània. Coordinava l'obra ja començada  Jordi Castellanos i sis crítics (Josep M. Castellet, Joan Ferraté, Albert Manent, Joan-Lluís Marfany, Joaquim Molas i Joan Triadú -s'havia pensat, a més, amb Joan Fuster; llàstima que no hi col·laborés) havien fet una tria de 50 títols a partir de 300 llibres preseleccionats, escrits dels de 1900 fins l'any 1970. Especialistes diversos, inclosos els sis savis, s'encarregaren de comentar -en alguns casos eren crítiques antigues- les obres, fins arribar a les poc més de 400 pàgines. Vet aquí el canon publicat aquell abril; entre parèntesis, els exegetes:


1900.Visions i Cants, de Maragall (J. M. Capdevila)

1901. Els sots feréstecs, de R. Casellas (J. Ll. Marfany)

1905. Solitud, de Víctor Català (M. de Montoliu)

1906. Els fruist saborosos, de Josep Carner (C. Riba)

Horacianes, de Miquel Costa i Llobera (M. de Montoliu)

Pilar Prim, de Narcís Oller (M. Serrahima)

Glosari, d'Eugeni d'Ors (R. Casellas)

1908 La muntanya d'ametistes, de Guerau de Liost (C. Riba)

La dama enamorada, de J. Puig i Ferrater (X. Fabregas)

1909. Cap al tard, de Joan Alcover (J. M. Llompart)

1910. Nausica, de Joan Maragall (Carles Riba)

1912. Els orígens del coneixement: la fam, de R. Turró (J. Serra i Húnter)

1913. Somnis, de Guerau de Liost (J. Folguera)

1914. Auques i ventalls, de Josep Carner (M. Manent)

La paraula en el vent, de J. Carner (C. Riba)

Primer llibre de poemes, de J. M. de Sagarra (J. Folguera)

1917. L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol (F. Formosa)

1920. Pinya de rosa, de Joaquim Ruyra (J. M. Capdevila)

1923. El poema de la rosa als llavis, de J. Salvat-Papasseit

1925. Les bonhomies, de J. Carner (A. Plana)

1927. Els marges, de C. Riba (J. Molas)

1928. Sàtires, de Guerau de Liost (M. de Montoliu)

1930. Estances, de C. Riba (J. Bofill i Ferro)

1931. Mort de dama, de Ll. Villalonga (J. M. Llompart)

1932. Vida privada, de J. M. de Sagarra ((M. Serrahima)

1934. Camins de França, de J. Puig i Ferrater (D. Guansé)

1935. Ariadna al laberint grotesc, de S. Espriu (A. Vilanova)

1936. Sol, i de dol..., de J. V. Foix (P. Gimferrer)

1938. La fam, de J. Oliver (J. Carbonell)

1941. Nabí, de J. Carner (G. Ferrater)

1942. Elegies de Bierville, de C. Riba (J. Ferraté)

1946. Cementiri de Sinera, de S. Espriu (J. Teixidor)

1948. Entre la terra i els núvols, de P. Bertrana ((j. Ll. Marfany

Odissea d'Homer, traducció de C. Riba (J. Ferraté)

Primera història d'Esther, de S. Espriu (J. Molas)

1954. El caminant i el mur, de S. Espriu (J. M. Castellet)

Memòries, de J. M. de Sagarra (D. Guansé)

Mites, de Jordi Sarsaneads (A. Vilanova)

1956. Del “Diari 1918”, de J. V. Foix (j. Romeu)

1958. Tots els camins duen a Roma, de Gaziel (R. Tasis)

Homenots, de J. Pla (A. Manent)

1959. Vacances pagades, de Pere Quart (S. Beser)

1961. Bearn, de Ll. Villalonga (J. Molas)

1962. La plaça del diamant, de M. Rodoreda (J. Triadú)

Nosaltres, els valencians, de J. Fuster (M. Manent)

1966. El quadern gris, de J. Pla (J. Fuster)

1967. La vida amarga, de J. Pla (J. M. Castellet)

1968. Les dones i els dies, de G. Ferrater (J. Triadú)

1969. Diari 1952-1960, de Joan Fuster (A. Manent)

1970. Poesia rasa, de J. Borossa (P. Gimferrer).



Algú es podria preguntar per l'equilibri de la tria d'autors i crítics  o perquè no hi ha -parlo per mi- Pedrolo o Bladé o Terenci o Porcel o Calders... Algú es podria preguntar per què no van començar uns anys abans... Tothom pot dir la seua, però aquesta antologia comentada que no sé si mai s'ha reeditat va ser un dels primers alés frescos que ens situava en la nostra realitat literària i cultural encara mig oculta i que ens auguraven una llibertat que encara pugnava per trencar les darreres cadenes. Exagero si dic que mai no s'ha fet una obra de tanta condensació i varietat com aquesta? Possiblement, un sempre tendeix a la hipèrbole quan parla dels sesu amors.

I repeteixo, qui va coordinar tot aquest esforç va ser Jordi Castellanos, un d'aquells professors que, com tants d'altres, va sobresortir no per parlar d'ell mateix, sinó per fer la tasca humil, poc agraïda i necessària, de mostrar els altres.

Jordi Castellanos ( Tagamanent, 11/9/1946 - Barcelona 19/10/2012)