A casa, poc o molt, ha entrat la tardor i sé que malgrat que torni a pujar la temperatura i el sol entri pertot ja no aniré amb màniga curta i el cos se'm pansirà una mica més a l'espera dels rebrots primaverals. A fora han arribat els dies tristos de les hores pesades de les tardes fosques que necessiten un període d'aclimatació abans de fer-les meues. La nit, immutable, sempre la tinc.
La Joana, que em diu que ha menjat un gulasch excel·lent en un mercat de Budapest, m'ha portat un sacher des de Viena, exactament com el de la viqui, que potser tastarem amb una mica de Beerenauslese cuvée del 2009, de Kracher. També m'ha portat uns quants núvols per cavalcar quan els dies siguin grisos. D'alguna manera hem de passar l'hivern.
Al cel tardorenc:
qui pogués cavalcar
els seus núvols blancs!
N. Soseki
4 comentaris:
Aquesta sacher té un perill...crec que sé que menjaré avui per berenar. Aparcaré el pa amb xocolata per un dia.
No et podia portar millors presents la Joana, aliments pel cos i per l´ànima.
Cavalcar núvols... quin somni més bonic!
Dissabte, des de Vallvidrera, mirant el mar hi havia com un castell immens de núvols, vaig pensa r que serien bonics d'escalar, més que no pas de cavalcar.
Un sacher... mmmmmmm..... quina cosa més bona! mare meva!
xocolataaaaaaaa!!!
no ho hauries d'haver posat, ara m'he distret, veus? ;)
és veritat, A., he rebut amb alegria els aliments, tot i que -un secret entre tu i jo- el xocolate negre no és el meu fort i he gratat el sacher (o la sacher) :-)
Espero que el teu berenar extra hagi estat totalment satisfactori ;-)
Uf, Carme, escalar núvols i deixar-se caure i abraçar sense perill en el seu si flonjo... Ja m'agradaria.
Un sacher ... sempre que hi hagi un bon vinet per contrastar-lo :-)
Les distraccions dolces sempre fan de bon rebre, Clidice,... o no?
Publica un comentari a l'entrada